Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. cella
veure  2. cella
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CELLA f.
|| 1. Ratlla de pèl que revesteix la vora superior de l'òrbita de l'ull; cast. ceja. Vós l'avets ornat e ordonat de cabells e celles, e ordonat de dents e ungles, Llull Cont. 39, 28. Ai! Eren ulls d'aterradora ceia, | i llur ullada escorcollant-me em deia, Atlàntida iii. Mal de cella: migranya (Mall.).
|| 2. Llombrígol de la fava, estès a manera de banda negra en el cap més ample de la fava; cast. ceja.
|| 3. Regruix o brotó que es forma damunt el brot d'ametller i que és el principi de la fulla o ull d'aquesta planta (Mall.).
|| 4. Nuvolada llarguera estesa damunt l'horitzó o damunt una muntanya; cast. ceja. Llampegava espès y menut davall una cella més fosca que sarja negra, Penya Mos. iii, 123.
|| 5. Esquenall o part més alta d'una muntanya; cast. ceja (Un Mall. Dicc.).
    Loc.
—a) Fer celles: fer cara irada, expressar irritació amb el posat de la cara (Mall., Men., Eiv.). Que un jutge administrant justicia conversi poch y fassa ceyes, Ignor. 23.—b) Rapar-se ses ceies: fer-se creus d'una cosa, no poder-se'n avenir, trobar-la estranya de tot (Mall.).—c) Pelar-se ses ceies: demostrar gran enuig o irritació (Mall.).—d) No veure's ses ceies: tenir molta ràbia, estar molt irat (Mall.).—e) Posar-se ses ceies davant ets uis: fer molt mala cara, manifestar molta irritació (Mall.).—f) Alçar ses ceies: deixar anar la mala cara, deixar de mostrar irritació (Mall.).—g) Ficar-se o tenir una cosa entre cella i cella: ficar-se o tenir una idea fixa damunt una cosa. A sa mare se li va aficar entre ceya y ceya axò d'aquest número, Roq. 19. Per escriure un articlet que tench entre ceya y ceya, Ignor. 18.—h) Estar (d'una persona o cosa) fins a les celles: estar-ne molt cansat, tenir-ne gran enuig.—i) Arrufar o arrugar les celles: contreure la part inferior del front en senyal de disgust o de preocupació. Fins que Rahó dix, arrunçant les celles, Somni J. Joan 2537.—j) Cremar-se les celles: estudiar amb gran atenció i fatiga una cosa difícil.—l) Tenir una persona o cosa entre celles, o entre cella i cella: tenir-la en oi, avorrir-la.—m) Si no per la ceia, l'ull me treia: ho diu un que ha pres mal prop de l'ull però sense arribar a ferir-se en aquest òrgan (Llofriu).
    Fon.:
sέʎə (Barc., Tarr.); séʎa (Andorra, Tortosa, Calasseit, Cast., Val., Al., Alg.); séʎɛ (Ll., Tremp, Gandesa, Sueca, Alcoi); sέјə (Ripoll, Bagà, Berga, Camprodon, Olot, Campmany, Pobla de L., Rupit, Gir., Vic, Granollers, Igualada, Vilafr. del P., Camp de Tarr., Eiv.); sέјɛ (Olot, Bagà); sə́јə (Mallorca); sέɛ (Maó); sə́ə (Ciutadella).
    Intens.:
—a) Augm.: cellassa, cellarra, cellota, cellot.—b) Dim.: celleta, celletxa, celleua, celliua, cellina, cellona.
    Etim.:
del llatí cĭlĭa, ‘celles’

2. CELLA f., grafia ant.:
V. sella.