Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  conseller
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONSELLER, -ERA m. i f.: cast. consejero.
|| 1. Que dóna consells, que aconsella. Que'm donets consellers qui m'ajuden e qui'm consellen, Llull Felix, pt. vii, c. 2. Gran rahó és que aquells sien turmentats en les penes, qui són stats entenedors e consellers en les culpes, Canals Carta, c. 70. Vós sereu la general consellera e guiadora de los errants, Villena Vita Chr., c. 44.
|| 2. Membre d'un consell. Conseller de la Generalitat: cadascun dels membres del Govern de la Generalitat de Catalunya. Conseller de la ciutat: cadascun dels regidors d'un municipi Conseller en cap: el qui té més autoritat dins un consell. Conseller d'un Banc: cadascun dels membres del Consell d'Administració d'una entitat bancària. Privat e conseyler de son senyor, Llull Cavall. 32 v.oYo e aquells XII concellers de la host adobam-los, Muntaner Cròn., c. 229. Los prohòmens conseyllers, doc. a. 1346 (Priv. Ordin. Valls Pir. 250). Los honrats consellers de la dita ciutat de Barchinona, doc. a. 1373 (Col. Bof. xl, 162).
|| 3. Nadiu o propi de la vila de Consell (Mall.).
    Fon.:
kunsəʎé (Ross., Gir., Barc., Tarr.); konseʎé (occ.); konseʎéɾ (Val.); kunsəјé (Empordà, Eiv.); konsəјé (mall.); kunsəé (men.).
    Etim.:
del llatí consĭliariu, mat. sign.