Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  dansa
veure  dansà
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DANSA (ant. escrit també dança). f.: cast. danza.
|| 1. Acte de dansar. Les dones e les donçelles dança feyta venien davant lo senyor rey, Muntaner Cròn., c. 60. Si ab joglars... has menades dances o has ballat, Eximenis Conf. 24. En les bodes y esposalles | estiga-y poquet y ab vós, | y en veure encendre les falles | dels jochs, dances y rialles, | tornau a casa los dos, Cons. casat 109. Al compàs de les Gràcies armonisen sa dansa, Atlàntida vii. Entre festers de teya cent joves, tot seguit, | formant guerrera dança, voltaven la gran soca, Costa Trad. fant. 171. La sardana és la dansa més bella | de totes les danses que es fan i es desfan, Maragall Obres, i, 165. Anar en dansa: dansar. La festa comensà..., vaérets anar cavallers e dones en dansa, e a vegades los reys amdosos ab les regines, Muntaner Cròn., c. 166. A certes poblacions del Principat i de València, designen amb el nom genèric de la dansa o les danses un ball especial, peculiar a cadascuna d'elles (Aiguafreda, Folgars, Castellterçol, Torelló, Torà, Campdevànol, Abella, Bell-lloc, Borges Bl., Falset, Garidells, Forcall, Nules, Carpesa, Tavernes, Albaida, Bocairent, Alcoi, etc.). «També hi pugen els músics | i toquen balls molt alegres, | i en fan un ball molt llarg | que la dansa s'anomena» (fragment d'un romanç al·lusiu a la dansa de Falgars) (Dicc. Dansa, 211). Baixa dansa: certa mena de ball de l'edat mitjana, que diuen que procedia d'Alemanya del Nord. Perquè Curial, manant l'emperador, féu una baxa dança ab tanta gràcia e ab tan gran donari, Curial, i, 22. Dansa llarga: Aprés lo dinar... prengueren-se a ballar e feren una bella dança llarga, Tirant, c. 207. Dansa de la Mort: composició, generalment versificada, en què es representava la figura de la Mort traient a dansar amb ella una sèrie de personatges representatius dels diferents estaments socials. La dansa nova: un dels ballets que fan els cossiers de Montuïri (V. cossier).
|| 2. Conjunt de persones que intervenen en una dansada, especialment de festa popular. Els curiosos que ixen als balcons... quan les dançes se posen a ballar, Guinot Capolls 86.
|| 3. Composició musical feta per a esser executada o cantada amb ritme propi d'un ball determinat. Cançons e dances e semblants coses escolten ab gran plaer, majorment si per amor d'elles seran dictades o cantades, Metge Somni iii. Xantar-li-n'he [a la Verge] una dansa, Turmeda Diuis. 36. Respon lo ministrer: | —Cançó ne dança ne motet, | per algun temps no cantaré, Carbonell Dansa mort.
|| 4. fig. Moviment continuat de coses que van i vénen o que es mouen amb certa mesura. I del sol i de l'astre que més lluny giravolta, | la dansa misteriosa i harmònica explicà, Atlàntida i. La dansa folla de les espurnes, Ruyra Parada 40.
|| 5. fig. Activitat en què intervenen diversos elements en moviment i que forma un conjunt mogut, en certa manera anormal per la seva vivacitat (com un excés de treball, un avalot, una situació perillosa de què cal sortir, etc.). Pilat se reté... y ab tot que per por, torcé la balança | pecà molt greument, mas mès en tal dança, | los qui la manauen ab ira mortal, Passi cobles 73. Anar en dansa: estar en plena activitat. Veureu guiterra i al·lotes anar en dansa... Heu de sebre que sa guiterra féu tot es joc, Alcover Cont. 369. Ficar, metre o posar en dansa: posar enmig d'un conflicte. Que'l pensament fos molt per mi preguat | que no's metés en los altres en dança, Masdovelles 127. Estar en la dansa: estar atent als esdeveniments. Vostès no's pensen que'l retor dormia, perquè també estava en la dansa, Rond. de R. Val. 87. Bona va la dansa!: exclamació irònica amb què fingim aprovar una cosa que ens sembla reprovable. Bona va la danza; no ha pegat en menjar terra?, Rond. de R. Val. 40.
    Refr.
—a) «A la terra que vagis, dansa que ballin»: vol dir que convé adaptar-se als costums del lloc on cal habitar (Olot).—b) «Bona és la dansa, i la casa es crema»: adverteix que per l'esbargiment no es deuen abandonar les atencions principals.
    Fon.:
dánsə (pir-or., or., bal.); dánsɛ (Ll.); dánsa (val.).
    Etim.:
del fr. danse, mat. sign., que és d'origen obscur, probablement relacionable amb l'alemany tanzen ‘ballar’.

DANSÀ
Llin. existent a Gir., Sta. Cristina d'Aro, Barc., Reus, etc.