Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  diumenge
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DIUMENGE (ant. dicmenge, digmenge, domenge). m.
El darrer dia de la setmana entre els cristians, dedicat al repòs i consagrat especialment al culte diví; cast. domingo. En lo comensament creà Déus lo cel e la terra, e fo lo primer dia dicmenge, en lo qual creà los àngels, Llull Doctr. puer., 3, 1. Vostre saber sab aitambé lo mal que en Pere farà lo diluns com sab lo bé que en Pere fa lo digmenge, Llull Cont. 319, 29. Lo digmenge a hora de migdia, Jaume I, Cròn. 59. A tots los dies dels dicmenges del any paraments e vestiments de ministres los mijancers certs sien posats, exceptats los diumenges de la cuaresma, Ordin. Palat. 251. Me confesse que no he colt lo sant diumenge, Eximenis Conf. 8. Si la dita festa vendrà en digmenge, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 211). Dos vestiments ab tots sos forniments, la hun dels dumenges altre de tots jorns, doc. a. 1482 (Boll. Lul. xi, 291). Parlar per deport me'n plau lo diumenge, Proc. olives 852. Al cap de quinze jorns comptats del diumenge primer vinent, Boades Feyts 366. Diumenge fallar: el diumenge que precedeix de més prop al dijous gras (Valls). Diumenge de carnestoltes: el darrer diumenge anterior a la quaresma; a les Balears s'anomena es darrer diumenge (Mall., Men.). Dumenge de pa i peix: el quart diumenge de quaresma (Alg.). Diumenge de passió (or., occ., val., bal.), o diumenge de Làtzar (alg.): el cinquè diumenge de quaresma, anterior al dia del Ram. Lo dumenge de les quaranta hores: el diumenge de passió (Pallars). Diumenge del Ram, o dels Rams, o de Rams, o de Ram, o de Palmes: el diumenge immediatament anterior al de Pasqua de Resurrecció, i en el qual es commemora l'entrada triomfal de Jesús dins Jerusalem. Diumenge de Pasqua: el dia dedicat a commemorar la resurrecció de Jesucrist. Diumenge de pasqüeta o de pasqüetes, o de l'Angel: el diumenge que segueix al de Pasqua de resurrecció. Diumenge de la Rosa: el primer diumenge del mes de maig, en què fan la festa de la Verge del Roser (Fraga, Torrent de Cinca, Maestrat, Cast., Val., Altea).
    Refr.
—a) Fórmules rimades referents al diumenge, en combinació amb referències als altres dies de la setmana: «Domenge, faves amb fetge» (Calasseit, Maestrat); «Diumenge, cap o fetge» (Morella); «Domenge, lo moc te penja» (Calasseit); «Diumenge, la vella menja» (Vilafr. del P.); «El diumenge, per variar, faves menja» (Borges Blanques); «Diumenge, tot s'ho menja» (Empordà, Montblanc, Canet de Mar); «El diumenge, tot m'ho menge» (Alcoi); «Diumenge, tot se menja» (Mall., Men.); «Diumenge, la bota penja, la mare guisa i el pare penja» (Cast.); «Demà diumenge, el rei que te penge, vindrà la granota, farà una fussota, vindrà el capellà la creu en la mà, s'endurà a tu i al teu germà» (Cullera); «Diumenge, es jai tot s'ho menja» (Mall.); «Demà és dumenge, la gata se penja» (Alg.).—b) Refranys referents a la inconveniència de treballar en diumenge: «Feina feta en diumenge, el dimoni la se menja» (Mall.); «Qui fa feina en diumenge, no fa cases amb arc» (Mall.); «En diumenge treballar, més s'hi perd que hi va a guanyar» (Vendrell); «Lo que en diumenge es guanya, a ca l'apotecari es gasta» (Vendrell); «Qui en diumenge treballa, en dilluns s'ho malgasta» (Tortosa).—c) «Qui treballa, menja, i va bonic el diumenge» (Manresa).—d) «En diumenge de Rams, qui no estrena no té mans» (Tortosa, Val.)—e) «El diumenge, com que no es treballa, es menja» (Artesa de Segre, ap. Griera Tr.).
    Fon.:
diwmέɲʒə (Empordà, Binissalem, Maó, Eiv.); diwmέɲʒe (Pobla de L.); diwmέɲʒɛ (Manresa); diwméɲʒə (Perpinyà, Prades, Nohedes, Montlluís, Sallagosa, Fontpedrosa, Ribes, Camprodon, Barc., Igualada, Camp de Tarr.); diwméɲʒe (Prats de M., Ordino, Bagà, Rupit, Solsona); diwméɲʤe (Senterada, Pobla de S., Tremp, Bellpuig, Granyena); diwmə́ɲʒə (Pollença, Palma, Sóller, Felanitx, Manacor, Ciutadella, Eiv.); diwmə́ɲʒe (Sineu, Sta. Margalida); duméɲʒə (Canet del Ross., Barc.); duméɲʒe (St. Martí de Maldà, St. Llorenç de M., Riba-roja); duméɲʤe (Esterri, Senterada, Tremp, Pons, Balaguer, Sueca, Benissa, Benigani, Alcoi, Patró, Al., Campello); duméɲʤe (Pont de S., Granadella, Falset); doméɲʤe (Ll., Bellpuig, Pradell, Gandesa, Calasseit, Tortosa, Vinaròs, Morella, Pego); duméɲʧe (Bonansa, Alzira, Val., Gandia); doméɲʧe (Tama it de la L., Morvedre); duméɲʤa (Alg.); diméɲʧe (Benabarri); diméɲʒə (Ribesaltes).
    Var. ort.
ant.: dimenge (doc. a. 1242, ap. Pujol Doc.; Jaume I, Cròn. 97); diomenge (Per lo gran desplaer e cuita que diomenge proppassat aviem, doc. a. 1391, ap. Villanueva Viage, ii, 177); digmenga (Sermó Bisbetó 36); digmenja (doc. a. 1393, ap. Col. Bof. xli); digmenie (doc. a. 1437, ap. Ardits, i, 367).
Topon.: Diumenge és el nom de diverses partides de terra dels termes de la Seu d'Urgell, Maldà, Blancafort, Vilaverd, etc. Els Diumenges, nom de partides de terra dels termes de Vinaixa i de l'Espluga de Francolí. La Torre dels Diumenges o dels Domenges: poble del Maestrat, que oficialment és anomenat La Torre d'En Domènec.
|| Diumenge és també un llinatge català, existent a Molló, Avinyonet, Barcelona, Tarr., Alcoi, etc. (V. Domenge).
    Etim.:
d'una forma llatina *didomĭnĭcu, composició de die domĭnicu, ‘dia del Senyor’.