DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EDAT f.: cast. edad.
|| 1. Temps transcorregut des del començament de la vida d'un home o d'un animal. E nós entràuem laora en edat de XVII anys, Jaume I, Cròn. 25. Deuen esser nodrits e criats los infants e los jóvens en lur edat ab dejunis oració confessió, Llull Blanq. 2, 11. Com aquell donzell fo en edat de XX anys, la dona cogità, Llull Felix, pt. 7, c. 3. La infanta era de edat de sis en set meses, Ardits, i, 27 (a. 1392). Són açò paraules covinents a la tua edat?, Metge Somni iii. Lo qual en edat de setze anys fon molt dispost, Paris e Viana 2. La muller vella | lo marit jove | ... | ab rahó troba | per les edats | e voluntats | tan variades, | colps, bocinades, Spill 1197. Si contra l'amor valgués saviesa, | saber ni lo seny ni menys la edat, Proc. olives 346. Els genis i les edats eren tan contraposats, Pons Com an. 147. Home d'edat, dona d'edat, o de molta edat: persona que ha viscut molts anys. Sant Vicent Ferrer essent fadrí de poca edat les santes sglésies deuotament visitaua, Pereç Sant Vicent 8. Essent chiqueta d'edat poqueta, Spill 11103. El rector... va trobar-se abandonat per la gent coquina que'l servia, un marit y muller d'edat, Casellas Sots 27. En la flor de l'edat: en el temps millor de la vida, quan hom està en la plenitud del vigor. L'edat de Crist: els trenta-tres anys. «Tinc l'edat de Crist». a) per ext., Temps transcorregut des que una cosa començà a existir. L'edat d'un terreny geològic. L'edat d'unes pintures rupestres.
|| 2. Cadascun dels períodes en què es considera dividida la vida humana. La filla menor morí de edat de infantesa, Pere IV, Cròn. 97. Creatura segons la sua massa tendre edat pus bella que altre, Curial, i, 1. Per lo discurs de les edats se muda la natura e la virtut dels membres, Albert G., Ques. 36. La primera edat: el primer període de la vida. Estar a la darrera edat: estar a les acaballes de la vida. Menor edat: el període de la vida en què hom no té personalitat jurídica. Error de dret a persona menor de XX e V anys no nou... per ço com estant en la menor edat lur dret roman sens naframent, Cost. Tort. I, xii, 2. Menor d'edat: la persona que està en la menor edat. Major edat: el període de la vida en què hom pot exercir els seus drets socials. Mitja edat: època de la vida intermèdia entre la joventut i la vellesa; es sol comptar entre els quaranta i els cinquanta-cinc anys. Un senyor de mitja edat, Penya Mos. iii, 27. Edat madura: època de la vida en què la persona ha assolit el seu complet desenrotllament. Fengir de potència edat tan madura, aquesta rahó no vull decretar, Proc. olives 33. De bona edat: d'edat encara no entrada en la vellesa. «El meu pare morí encara de bona edat». Edat avançada o provecta: període en què hom ja decau de les forces. Trouantse lo comte en edat auançada, Tirant, c. 2. Tragué lo cap una dona de edat avansada, Alegre Transf. 45. Edat setena: (ant.) vellesa, part de la vida que passa dels setanta anys. Puix que lo temps a senectut | los ha portat | y en aquella decrepitat | y edat setena, Somni J. Joan 909. Edat caduca o decrèpita: darrer període de la vida, en el qual l'home o l'animal perd visiblement les forces i les facultats.
|| 3. Cadascun dels llargs períodes generals en què es divideix la història, situats entre dos esdeveniments o caracteritzats per un aspecte molt important de la cultura. E qui pot negar que... les Sibil·les... fembres notables e de diverses nacions, e edats, hagen prophetat del adveniment dessús dit?, Metge Somni iv. Lamech hach fill Noè... Lauores se acabà la primera edat, en la qual hach nou generacions, Serra Gèn. 15. En quina edat del món eren stats millors cauallers, Tirant, c. 37. L'aigua que murmura | encants me conta d'una edat passada, Costa Poes. 3. Allà jo hi sent l'idili d'aquella edat novella, Salvà Poes. 29. Edat antiga: gran període de la història que comprèn els primers temps, des de l'aparició dels pobles de què es conserva memòria fins a la desfeta de l'Imperi romà d'Occident l'any 476. Edat mitjana: espai de temps que va des de la invasió dels bàrbars i desfeta de l'Imperi romà fins a la presa de Constantinoble pels turcs l'any 1453. Edat moderna: la que comprèn des de la presa de Constantinoble fins a la Revolució francesa l'any 1789. Edat contemporània: la que comprèn des de la Revolució francesa fins a l'actualitat. Edat de pedra: temps primitiu en què l'home fabricava de pedra les seves armes i principals utensilis. Edat del bronze: període en què l'home primitiu feia ús preferent del bronze per a la fabricació de les seves armes i altres atuells. Edat del ferro: espai de temps en què l'home primitiu construïa de ferro els seus utensilis casolans i guerrers. Edat d'or: època de màxim esplendor d'una cultura o de la vida benhaurada dels homes.
    Refr.—a) «Si mires tan prim, a mitja edat no hi veuràs»: es diu a aquelles persones que es preocupen massa per menuderies.—b) «L'edat avançada no és per a l'aixada».—c) «Mudant edat, muda's ventura» (Tirant, c. 86).—d) «Quan tindràs la meva edat, el teus ossos no serviran per a botons»: ho diu una persona vella però ben conservada, a una altra que és jove però gastada.—e) «L'enteniment i l'edat no vénen tot d'un plegat» (Ripoll); «L'edat i l'enteniment no vénen tot d'un pensament» (ibid.): vol dir que no sempre s'adquireix el seny amb el mateix ritme que es van complint anys.—f) «Qui té edat de pecar, en té de dejunar» (Mall.).
    Fon.: əðát (pir-or., or., bal.); eðát (occ., val.).
    Etim.: del llatí aetāte, mat. sign.