Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. escampar
veure  2. escampar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ESCAMPAR v. tr.
|| 1. Separar en diferents direccions les parts que formaven un conjunt; cast. esparcir, desparramar. Qui és qui pusca ajustar los àtomus escampats ni'ls ossos desjunts, sinó vós?, Llull Cont. 10, 7. Lo cardenal manà a quatre escuders que totes aquelles joyes escampassen e gitassen en la carrera, Llull Blanq. 84, 7. Lo pastor serà pres e ferit e les ovelles seran scampades, Pere Pasqual, i, 71. Treçada la una part dels cabells, e l'altra part escampada, e encara no composta, Metge Somni iv. Si hun cors és tot escampat en moltes partides, la hun braç ça, l'altre lla, Sermons SVF, i, 140. La hora és ja venguda que serets scampats cada un per si e lexarm'ets sol, Serra Gèn. 195. Veniu, plorant, ab cabells escampats, Ausias March, lxxix. Tot seguit ens escampàrem alegrois per la muntanyola, Ruyra Parada 36. Especialment: a) Despendre diners, gastar. Los hòmens rics més amen ajustar tresors que escampar als pobres, Llull Cont. 34, 22. Prudència és ajustar con los altres escampen, Llull Doctr. Puer., c. 56. Se hauien despès et scampat per pagament de lurs deutes, doc. a. 1481 (Miret Templers 437). Es seus fiis són sortits uns tudes, que no han fet més que dar-li mala vida i escampar tant com han pogut, Alcover Cont. 56.—b) Aclarir-se els núvols, el temps plujós, la temperatura carregada, etc. Per lo aveniment del vent cerç les nuus se escampen e fugen, Genebreda Cons. 26. La calor és scampada e no ha tanta puxança, Albert G., Ques. 34 vo.
|| 2. Estendre, posar damunt una extensió major; cast. esparcir, extender. Viu un gran foch de hon exia molt gran fum que pujaua a ensús e qui per l'àer se escampaua, Llull Felix, pt. iv, c. 6. La dita sutzura fo escampada sobre la terra, Genebreda Cons. 171. La sanch escampa's per totas las venas del cors, Egidi Romà, ll. i, pt. 2a, c. 27. Aquest linatge s'escampa per Lombardia, Flos medic. 136. La fosca s'escampa al volt de mi, Carner Lluna 29. Especialment: a) Estendre les garbes damunt l'era per batre-les (or., occ., Maestr.); cast. aparvar.b) Desfer els formiguers després de cremats (or., occ., val., bal.)—c) Escampar murta: estendre murta tirant-la per en terra com a ornament en dies de processó o festa d'algun sant (Mall.); fig., Fer propaganda (Mall.). «Jo no som tan ignorant | com vós vos caleu pensar: | com mu mare em desmamà, | mon pare ja em va passar | per mosso amb un escolà | perque sabés escampar | sa murta segons es Sant» (cançó pop. Mall.).—d) Divulgar, estendre una veu, fama, notícia, etc.; cast. esparcir, propalar. No donassen còpia a persona del món de la dita obra..., ne traure-la del dit Archiu e divulgar, car no'ns sembla que tals coses se deguen així scampar, doc. a. 1479 (Col. Bof. xxvii, 140). Lexà en la terra... als sancts apòstols e dexebles perque scampassen la sua sancta ley per tota la terra, Boades Feyts 23.
|| 3. Deixar sortir o expansionar-se allò que estava reclòs, comprimit; cast. derramar, esparcir. Especialment: a) Deixar sortir un líquid o fluid; vessar, estendre un líquid per terra, pel cos, etc. Com la ampolla trenca e'l vi s'escampa, Llull Cont. 320, 14. Volch que tota la sua sanch ne fos escampada, Llull Doctr. Puer., c. 8. La sanch de ton frare Abel s'és a mi clamada de là hon tu la scampist en terra, Graal 162. Vostra Magestat sab quantes dolors ne he passades e abundoses làgrimes escampades, Villena Vita Chr., c. 188. Dins la casa atribulada | cap flor ja escampa perfum, Costa Trad. 51. S'escampa per dins la casa | un fresch alè de celler, Salvà Poes. 50.—b) Dirigir la vista lluny i amb llibertat per a mirar en qualsevol direcció. M'he assegut sobre una roca... escampant la vista per damunt les onades, Rosselló Many. 135. Després d'escampar una mirada per cel i terra, Ruyra Parada 26.—c) Distreure (l'enteniment, el cor, els sentits, les passions). Molt escampa lo coratge la multitut de libres, Canals Carta, pròl. Ella deliberaua no escampar lo seu enteniment en pensament nengun temporal, Villena Vita Chr., c. 10. La mesquina ab sospirs y senglots soltant aquelles escampa la secreta dolor, Alegre Transf. 76.
|| 4. Escombrar; netejar amb l'escampa o granera el forn, l'era, la casa, etc. (Andorra, Pallars, Ribagorça, Conca de Tremp, Pla d'Urgell); cast. escombrar, barrer.
    Loc.
—a) Escampar la boira: anar a passejar per diversió (Empordà, Penedès, Camp de Tarr.).—b) Donar es vent (o es joc) per escampat: deixar anar, no fer cas, no escoltar les insinuacions o propostes de qualcú (Mall.). «Si viudo et vol, Catalina, | da-li es vent per escampat; | clavell que altri ha olorat, | ja no té s'olor tan fina» (cançó pop. Mall.). Posau les meues paraules en corantena..., donau el joch per escampat y preniu-ho com si vos tirassen palles de Menorca, Penya Mos. iii, 112.—c) Més escampat que s'olivar de Canet: molt dispers o dividit (Mall.). Tenc s'amô més escampada | que s'olivâ de Canet, Pons Llar 81.
    Refr.
—a) «Un ho aplega i s'altre ho escampa»: vol dir que els successors d'un home estalviador solen esser molt gastadors (Mall.).—b) «Fa més via un que escampa que deu que repleguen»: vol dir que és molt més fàcil gastar que aplegar diners (Mall.).
    Fon.:
əskəmpá (pir-or., or., bal.); askampá (occ., Maestr.); eskampáɾ (val.); əsсəmpá (Palma, Manacor, Pollença).
    Sinòn.:
esbandir, esbargir, espargir, esbarriar.
    Etim.:
derivat de camp; el significat originari seria ‘estendre pel camp’.

2. ESCAMPAR v. intr. ant.
Escapar, sortir indemne d'un perill. Los hòmens qui són pares o marits qui açò sofferen a llurs mullers, no n'escampen dessà sens gran venjança de Déu, Eximenis Dones, 18 (ap. Aguiló Dicc.).
    Etim.:
de escapar, amb contaminació de camp (cf. campar).