Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. escollat
veure  2. escollat
veure  3. escollat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ESCOLLAT, -ADA adj.
|| 1. Escollerat; cast. escotado. El cabeç de les vestidures sia ab porta honesta et poch escollada, doc. a. 1325 (Miret Templers 363). Porten les fembres lurs vestedures fort escolades tant que gran res de lurs pits lus par, Breviari amor (ap. Balari Dicc.). Serenes, circulen dones intensament escollades, Carner Bonh. 138.
|| 2. Gerra, botella, etc.) que no té coll, que el té romput (Mall.); cast. desgolletado. «I una gerra escollada | que encara me'n va quedar, | si no m'escapa dins mar, | la ciutat i tot negava» (cançó pop. Mall.).
|| 3. (Animal) que té el coll nafrat o pelat (Sineu).
    Fon.:
əskuʎát (or.); əskoʎát (mall.).

2. ESCOLLAT m.
|| 1. Camí o pas estret entre muntanyes (Mall.); cast. garganta, desfiladero.
|| 2. La part superior del peu, on aquest s'uneix amb la cama (Mallorca); cast. garganta.
|| 3. La part més estreta d'una columna o altra peça semblant (Mallorca); cast. garganta.
|| 4. Rebaix que té l'orla a banda i banda, a la proa d'una embarcació (Blanes).
    Fon.:
əskuʎát (or.); əskoʎát (mall.).

3. ESCOLLAT, -ADA adj.
Acovardit (Benassal). V. esquallar-se.