Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  espinac
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESPINAC m.
|| 1. imatge  Planta salsolàcia de l'espècie Spinacia oleracea, de fulles sagitades, flors verdoses i fruit capsuliforme, molt estimada per a menjar com a verdura; cast. espinaca. Donam an Saydo cequier per lavor d'espinachs, doc. a. 1309 (BSAL, viii, 270). Ayls tenres, laytuges, espinarchs [sic] e porrat, doc. a. 1311 (RLR, xi, 175). E puys tornant-se'n a casa apareylaua cols o spinachs, Valter Gris. 5. E quant sien premuts, sien picats bé o ab un coltel axí com espinachs que hom fa de coresma sien capolats, Flos medic. 227 vo. Grans de blets y de bledes ab alguns grans de espinachs, Agustí Secr. 24.
|| 2. a) Espinacs de muntanya o silvestres: planta quenopodiàcia de l'espècie Chenopodium Bonus-Henricus. (V. blet || 2).—b) Espinacs de carn: planta blitàcia de l'espècie Atriplex hortensis (V. blet || 1).
|| 3. Espinacs de ferro: peces de ferro o coure, amb tres o quatre puntes, que es posaven ficats superficialment en terra per impedir el pas de la cavalleria enemiga; cast. abrojos, rampojos. Me vulla trametre dues grans bótes... que són plenes de lauor de spinachs, los quals són tots de coure... Aprés féu portar la lauor dels spinachs en lo portell, e lançaren-los per terra, a fi que com los moros passassen, los se ficassen per los peus, Tirant, c. 24. La cavalleria se embolica en los espinachs de ferro, Lacavalleria Gazoph.
Espinachs: llin. existent a Vilassar, Barc., Rocafort de Vallbona, Esparreguera, Aldover, Sta. Col. de Q., Cabra, Cambrils, Montblanc, Solivella, Xerta, etc.
    Refr.

—«Qui fa espinacs pel juliol, en menja quan vol» (Calaf).
    Fon.:
en plural (que és com s'usa normalment aquest mot): əspináks (pir-or., or., men., eiv.); aspináks (occ., val.); əspináʦ (mall.).
    Etim.:
del persa ispināx, mat. sign. || 1 (cf. Steiger Contr. 306). La forma espinarchs que trobam documentada en català rossellonès del segle XIV, ha de relacionar-se amb el fr. épinard, mat. sign., que presenta la r per adopció del sufix -ard.