Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  estudiant
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTUDIANT m.
|| 1. Jove que segueix estudis per a poder exercir una professió; cast. estudiante. Es diu dels qui fan estudis d'ensenyament mitjà o superior, i més vulgarment es diu sobretot dels estudiants de capellà o seminaristes. A Blanquerna fon donat un estudiant per guarda e per mestre, Llull Blanq. 2, 8. Quant és del alberch del maestre, acordà lo consell que aquell paguen los studians, doc. a. 1380 (Revest Ens. 58). Los estudiants espahordits estaven esvetlats e guardauen-se de peccar, Genebreda Cons. 243. Los studiants de lògica pequen quant despenen son temps en sofismes, Eximplis, i, 118. Els Estudiants: colla de comparses vestits com els estudiants antics, que intervé en les festes de moros i cristians que es celebren a Alcoi i altres viles de la seva comarca.
|| 2. Home astut, murri, belitre (or., occ., val., bal.); cast. pájaro. «Ets un bon estudiant! No em vull fiar de tu».
|| 3. Nom que els pescadors donen a un peix molt fugisser, que no es deixa agafar (Empordà). Sa missenyora s'és adonada d'un núvol de peixots que nedava sota nostre... Jo prou li hai dit i redit: «Això són estudiants, no n'ajarem cap; això són peixos murris i escarmentats», Ruyra Pinya, ii, 214.
|| 4. Espiadimonis (Fraga, Balaguer).
|| 5. Tany o rebrot que neix del tronc d'un arbre i li xucla la saba (Urgell, Segarra, Priorat); cast. mamón.
    Refr.
—a) «Estudiants, molts de petits i pocs de grans»: vol dir que els estudiants solen esser murris, i com més grans, més ho són (Tarr.).—b) «Estudiant de foc i sol, no val un caragol»: significa que l'estudiant que cerca escalfar-se i dar-se bona vida en lloc de molestar-se a estudiar, no traurà profit de res (Gir., Barc.).—c) «Déu me guarde d'estudiant que solament estudia en un llibre» (Val.).
    Fon.:
əstuðián (pir-or., or., eiv.); astuðián (occ.); estuðiánt (val.); əstuðiánt (mall., men.).
    Intens.:
—a) Augm.: estudiantàs, estudiantarro, estudiantot.—b) Dim.: estudiantet, estudiantetxo, estudiantel·lo, estudiantiu, estudiantó.
    Etim.:
del part. pres. de estudiar.