DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FABRE m. ant.
Manyà, ferrer. Donam al fabre per manobre de VI yorns, doc. a. 1324 (Bordoy Hist. Felanitx, i, 273). Al tallador o al fabre que tallen e fan los ferres, doc. a. 1356 (Botet Mon. iii, 325). Si ferros he cadenes hauets mester, fets-los fer als fabres qui estan aquí, doc. a. 1388 (BSAL, xxii, 138). Item fabres, qui fan claus e altres artificis de ferre, Hist. Troy. 68.
Fabre o Fabra: llin. existent a Perpinyà, Gir., L'Escala, Caldes de Mo., Barc., Badalona, Igualada, Valls, Benicarló, Castelló, Llucena, Traiguera, Xodos, Val., Albal, Alacant, Callosa d'En Sarrià, etc. P. Fabre laurador, doc. a. 1275 (RLR, iv, 359). Jaume Fabre, Pere IV, Cròn. 192. Magnífich mossen Joan Fabra, Spill 2. Un doctor Gabriel Fabra, Cons. casada 162.
    Etim.: del llatí fabru, ‘obrer’.

FABRÉ
Llin., grafia incorrecta: V. Febrer.