Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  formiga
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

FORMIGA f.
|| 1. imatge  Insecte himenòpter de la família dels formícids, espècie Formica rufa, que viu en colònies molt nombroses compostes de mascles, femelles fecundes i femelles estèrils, dins forats subterranis o dins galeries obertes en els arbres; cast. hormiga. La formiga, ja que sia poca bestiola e mesquina, no roman per tot so que ella no'ns don gran exempli de saviea: car en estiu, can és temps d'ajustar, ajusta tanta de vianda que li basta en ivern, con és temps en lo qual no's pot percassar, Llull Cont. 108, 2. Axí com a formigues venien e corrien, Pere IV, Cròn. 275. Formiga alada: varietat del dit insecte, més grossa que l'ordinària i proveïda de quatre ales. Formiga carnissera: casta de formiga grossa, de color vermellós, que pica molt dolorosament (Mall.). Formiga rossa: varietat de formigues de cos allargat i color ros, que no piquen, però ataquen el suro (Les Gavarres).
|| 2. Formiga blanca: insecte neuròpter del gènere Termes, que també viu en societat com la formiga ordinària; cast. terme.
|| 3. Formiga lleó: insecte neuròpter del gènere Myrmeleon, la larva del qual s'alimenta de formigues ordinàries; cast. hormiga-león.
|| 4. a) Podridura que es produeix a les potes dels animals de peu rodó i a les plomes dels ocells; cast. hormiguillo. Malaltia que s'anomena formiga... se fa en la punta de la mà ho del peu e menja les ungles fins al viu e dóna gran dolor a la mula, Dieç Menesc i, 10. De la formiga que's fa als falcons e als ocells en les plomes de les ales e de la coha, Anim. caçar 29. Si l'esperver a tinyes, e alguns ho apellen formiga, Flos medic. 119.—b) Malaltia que ataca la cara, i especialment el front de les persones; cast. lupus eritematoso. La erisipela uniformis és sobre appellada formigue, Cauliach Coll., ll. ii, c. 3.
    Loc.
—a) Com a formigues: en gran nombre.—b) Tenir ses formigues en es cap d'es tió: estar extremadament irritat (Mall.). «Catanyet de Llucmajor, | posa oli per ses llovigues; | que de prest té ses formigues | a's cap d'amunt d'es tió!» (cançó pop. Mall.).
    Refr.
—a) «Per a la seva ruïna nasqueren ales a la formiga». «Com Déus vol mal a la formiga, nodrex-li ales» (Jahuda Dits, c. 67).—c) «Al temps de la formiga, no hi ha amiga».—d) «Quan treballa (o arreplega, o corre) la formiga, no t'asseguis a la biga» (o «no t'amaguis sota la biga»): vol dir que cal esser feiners com ho són les formigues.—e) «A l'estiu, la formiga surt del niu»; «Si la formiga posa son blat al sol, el bon temps vindrà tot sol»; «Quan la formiga posa el menjar a secar, senyal que el bon temps vindrà»; «Quan la formiga treu terra del niu, treu tu el blat de la farinera»; «Quan la formiga treu terra del niu, adoba la gotera i fuig del riu»; «Quan la formiga tanca el niu, el cel plora i el moliner riu»; «Quan fa dissabte la formiga, a venir el bon temps no triga».
    Cult. pop.
—Hi ha algunes creences populars molt esteses, referents a les formigues. Si aquestes fan processons, senyalan pluja molt pròxima (Val., Men.); diuen que quan ha de ploure, els reis de formigues surten del niu (Artà).—Si s'escombra la casa el vespre, s'omple de formigues; també s'hi omple si s'escombra la casa en divendres sant (Gomis Zool. 461). El dia de Santa Llúcia, en el moment d'alçar Déu, queden mortes totes les formigues (ibid.).
    Fon.:
fuɾmíɣə (pir-or., or., bal.); foɾmíɣa (Andorra, Esterri, Tortosa, val.); foɾmíɣɛ (Sort, Tremp, Urgell, Ll., Falset, Gandesa, Sueca, Alcoi); fuɾmíɣɛ (Maó); foɾmíʝə (Palma, Manacor, Felanitx, Pollença); foɾmíɣə (Llucmajor). A bona part del català continental, i principalment en el dialecte occidental, predomina la forma forniga: fuɾníɣə (Tarr.); foɾníɣa (Pont de S., Esterri, Senterada); foɾníɣɛ (Sort, Tremp, Organyà, Ponts, Fraga, Pradell, Artesa de S.).
    Intens.:
—a) Augm.: formigassa, formigarra, formigota, formigot.—b) Dim.: formigueta, formiguetxa, formiguel·la, formigueua, formiguiua, formigona, formigoia, formigó, formiguina, formiguí.
    Etim.:
del llatí formīca, mat. sign. || 1.