DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GINJOL m.
Nom de diferents espècies de plantes liliàcies del gènere Iris, i principalment: a) Ginjol blau: l'espècie Iris germanica; cast. lirio cárdeno.—b) Ginjol groc: l'Iris pseudoacorus.—c) Ginjol blanç: l'Iris florentina.
    Fon.: ʒiɲʒɔ̞́ɫ (men.).
    Etim.: tal vegada del llatí *liliŏlu, dim. de līlĭum ‘lliri’.

GÍNJOL m.
|| 1. Fruit del ginjoler; cast. azufaifa. Item gingols [sic] la carga sis diners, doc. a. 1317 (RLR, xxxi, 73). Són algunes refrenants entrossants axí com gingols [sic], Cauliach Coll., ll. iii, d. 1a, c. 3. Com si visquessin de jínjols, Aguiló Poes. 165. La cirera d'arboç hi vermelleja | amb lo gínjol rient i l'ametlló, Canigó iii.
|| 2. fig. Cop donat al cap (Empordà, Al., Alcoi); cast. cachete, coscorrón. «Mira que te pegaré un gínjol!»
|| 3. fig. Cosa relativament grossa, encara que manejable (Menorca). «Quin gínjol!» (exclamació admirativa davant un gra, llegum, insecte, etc., que es considera de grossària superior a la normal).
    Loc.—a) Més rodó que un gínjol: molt rodó, molt gras (Mall.).—b) Alegre (o trempat, o eixerit) com un gínjol: molt alegre o eixerit. En Joanet, axecant de prompte la cartulina, més trempat que un gínjol, Oller Rur. Urb.—c) Córrer (o anar lleuger) com un gínjol: córrer molt de pressa (Empordà).—d) Com ara plouen gínjols: de cap manera; fórmula denegatòria (val.). Axí faré de la boca cul, com ara plohuen gínjols, Rond. de R. Val. 20.
    Refr.
—«Val més un gínjol a la mà que una poma a l'arbre» (Vogel Dicc.).
    Fon.: ʒíɲʒuɫ (pir-or., or, Sóller, men., eiv.); ʤíɲʤoɫ (occ., Cast., Al.); ʧíɲʧoɫ (Val.); ʒíɲʒoɫ (mall.).
    Intens.:—a) Augm.: ginjolàs, ginjolarro.—b) Dim.: ginjolet, ginjoletxo, ginjoleu, ginjoliu, ginjoló.—c) Pejor.: ginjolot.
    Etim.: del llatí zizyphum, mat. sign., potser amb influència de formes dialectals italianes (sicilià ndzíndzula?): cf. REW 9627.