Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  gafarró
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

GAFARRÓ m.
|| 1. imatge  Ocell de la família de les fringíl·lides, espècie Fringilla serinus, que és molt petit, de color groc verdós, fa el niu en els arbres, especialment alzines i pins, s'alimenta de llavors i és molt cantador (or., occ., val., bal.); cast. verdecillo. Que aja a dar al menys V gafarrons per una meala, doc. a. 1302 (BABL, i, 404). Vejent que'l gafarró se t'esquitllava dels dits, Pons Auca 220. «Corbera és un poble antic | en muralles de llicsons; | pensava que era Madrit | i és un niu de gafarrons» (cançó pop. Val.).
|| 2. fig. Borratxera (Vall de Gallinera).
    Fon.:
gəfəró (pir-or., or., mall., eiv.); gafaró (occ., val.).
    Intens.:
gafarronet, gafarronetxo, gafarronel·lo, gafarroneu, gafarroní, gafarroniu, gafarronengo, gafarroningo, gafarronic, gafarronot.
    Etim.:
sembla derivat de l'arrel gaff- que ha donat el verb català agafar. Barbier fils dóna (RLR, lxvii, 316) el prov. gafaroun com a nom de planta i gafferoes nom de peix i els relaciona amb el cat. agafar.