Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. galliner
veure  2. galliner
veure  3. galliner
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GALLINER, -ERA adj.
Pertanyent o relatiu a les gallines Banc galliner: banc que hi ha a popa d'una barca per guardar-hi la vaixella (Blanes). El pare i jo ens asseguérem al banc galliner, Ruyra Pinya, ii, 66. Albarda gallinera: albarda plana (Gandesa, ap. BDC, xxii, 70).
    Etim.:
derivat de gallina amb el sufix -er.

2. GALLINER m.
Home que compra i ven gallines; cast. gallinero.

3. GALLINER m.: cast. gallinero.
|| 1. Lloc tancat, generalment amb barres de fusta o amb reixa metàl·lica, on estan les gallines. Sembla sies del galliner lo nostre gall, Cobles cavaller (Aguiló Cançon.). Lo galliner serà situat al costat de la casa, Agustí Secr. 152.
|| 2. fig. Lloc on hi ha molta gent que crida o fa soroll, on és difícil d'entendre's uns amb els altres. «Això és un galliner que no hi ha qui s'hi entengui!»
|| 3. La part alta i més allunyada de l'escenari, dins un teatre, en la qual estan els espectadors de més poc preu.
    Loc.
—a) Pujar o Arribar a galliner: criar i educar un infant fins a fer-lo home o donar-li una manera de viure (Mallorca). Y pujar a galliner una caterfa d'infants, Aguiló Rond. de R. 11.—b) Avalotar el galliner: torbar la pau, moure soroll allà on hi havia tranquil·litat.
    Refr.
—a) «Cada gall canta en son galliner»; «Cada gall en el seu galliner canta molt bé».—b) «Dos galls en un galliner no canten bé».
    Fon.:
gəʎiné (or., bal.); gaʎinέ (Esterri, Sort, Tamarit de la L.); gaʎiné (occ., Maestr.); gaʎinéɾ (val.).
    Intens.:
—a) Augm.: gallineràs.—b) Dim.: gallineret, gallineretxo, gallinerel·lo, gallinereu, gallineriu, gallineró.—c) Pejor.: gallinerot.
    Etim.:
del llatí gallīnarĭu, mat. sign. || 1.