DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GOS (ant. escrit també goç). m.
I. Quadrúpede de la família dels cànids, espècie Canis familiaris (pir-or., or., occ., val.); cast. perro. Ni vers una lebre tants goços corrents, Passi cobles 33. Es-me aparegut un diable en forma de goç, Tirant, c. 60. Axí'm menava | com si fos gos | e portàs bos, Spill 4421. Que tots los qui tenen cans y gossos axí grans com xichs los hayen de tenir fermats en ses cases... e més se'ls dóna facultat a qualsevol persona que tròpia ca en qualsevol vinya lo puga matar o fer matar y se li donarà per cada goç un real, doc. a. 1607 (BDC, ii, 98). No va semblar sinó que haguessin romput a lladrar una munió de gossos, Ruyra Parada 20. La denominació de gos sembla esser relativament moderna; els documents catalans més antics porten ca, i a les Balears es conserva el mot ca en lloc de gos. Vegi's l'article ca per a la definició completa i per a les principals denominacions adjectives del gos. Gos d'aigua o gos pescador: varietat de gos que té el pèl llarg i llanós, i neda molt bé. Gos de caça: ca de caça, del qual hi ha diferents varietats, com gos llebrer, gos coniller, gos perdiguer, etc. Gos tofoner: el qui té l'instint de gratar la terra per cercar tòfones. Gos de mostra: el qui en veure o ensumar la peça de caça, s'atura com si la mostràs al caçador. Gos de quest: el qui té l'instint de seguir el quest de les peces de caça. Gos bardisser: el qui caça només per les bardisses. Gos peter, o peteret, o petener (or., occ.), o gos albelloner (val.): el de casta molt petita. Gos boterí: és petit, pelut, molt lladrador però no serveix per a caçar ni per a defensa. Gos bover: ca de bou. Gos de guarda: el que serveix per a guardar la casa. Gos d'ajuda: ca d'ajuda. Gos de presa: el qui ataca i mossega. Gos de pastor: ca petit que serveix al pastor de companyia i per a fer anar bé les ovelles. Gos de bestiar o gos ramader o de ramat: ca molt gros, que els pastors tenen per a defensar el ramat contra els llops i altres animals. Gos d'atura: ca d'atura, el qui fa girar les ovelles quan han pres mala direcció.
II. || 1. Home peresós, que no va de feina (Ribera d'Ebre, Cast., Val., Al.); cast. gandul, holgazán.
|| 2. Peresa, malfeneria (Urgell, Ribera d'Ebre, Val.); cast. gandulería, pereza. «Tinc gos d'escriure».
|| 3. Deute, en termes familiars (Ripollès, Empordà, Garrotxa); cast. deuda. No més li'n quedava un, de goç: trescents duros, Pous Empord. 23. Tenir gossos fermats a la porta: tenir molts de deutes (Empordà).
|| 4. El païdor del porc (Rupit).
|| 5. Moneda de deu cèntims (val.); cast. perra gorda.
|| 6. Sarzidura mal feta (occ.); cast. mal zurcido.
|| 7. Peça per a sostenir-ne una altra de més grossa. Encara li va ensenyant el torn per llevar la mola, parpal per alsapremar-la, gossos de posar desota les moles, Scriptorium, juny 1925.
|| 8. Gos de mar: Hic Galeus, hic squalus, Lacavalleria Gazoph. (V. ca marí).
|| 9. pl. Planta de l'espècie Antirrhinum majus (Empordà, Garrotxa); s'anomena més generalment conillets. a) Gossos grocs: planta de l'espècie Antirrhinum latifolium (Vayreda Flòr. 412).
    Loc.—a) Fer de gos, o Anar darrera com un gos: seguir algú servilment a un altre.—b) Semblar un gos bastonejat: estar arrupit o molt esporuguit.—c) Viure com un gos, o Portar una vida de gos, o Anar com un gos: portar una vida molt treballosa, escarrassar-se.—d) Morir com un gos: morir malament, sense sagraments o sense companyia de ningú.—e) Viure o Estar com gat i gos: viure en discòrdia, sense harmonia. Enamorats conech dos en ciutat... tostemps renyant com goz e gat, B. Fenollar (ap. Ausiàs March cxxvi).—f) No valer els budells d'un gos: esser mancat de vàlua, esser menyspreable.—g) Divertir-se com un gos amb un joc de bitlles: no divertir-se gens (Puigcerdà).—h) Estar fet un gos de llança: esser molt peresós (Cullera).—i) Esser més gos que el gos d'En Pandorga: esser molt peresós (Castelló de la Plana).—j) Haver-lo mossegat el gos d'En Mandra, a algú: esser molt malfeiner (Empordà).—l) Lligar els gossos amb llengonisses: gaudir de gran abundància i benestar.—m) Fer tanta falta com els gossos a missa: esser inútil, no fer gens de falta.—n) Tenir el gos agarrat a les costelles: tenir molta mandra (val.).—o) Esser de color de gos quan fuig: esser d'un color indefinible.—p) Estar més sèrio que un gos quan caga: estar molt seriós (Olot).—q) Estar més content que un gos amb un os: estar molt satisfet.—r) Inflar el gos: exagerar, procurar que una cosa resulti o sembli més gran del que caldria.—s) Semblar un gos davant una fleca: estar molt encantat o badoquejant (Olot).—t) Tractar o Tenir com un gos: tractar malament, amb grosseria o sense consideració.—u) Tirar algú als gossos: renyar-lo molt fort.—v) No deixar algú bo ni per als gossos: escridassar-lo o malfamar-lo molt.—x) Dir-li a algú més que a un gos: insultar-lo molt.—y) Estar donat als gossos: estar molt irritat.—z) Una ventada que arrabassa la cua als gossos: ventada molt forta.—aa) No escapar-se d'un gos de la mateixa cadellada: esser víctima d'una venjança (Empordà). «Me l'ha feta, però no s'escaparà d'un gos de la mateixa cadellada!»: es diu en to d'amenaça de revenja (Llufriu).—bb) Entrar a missa com els gossos: anar-hi sense devoció.
    Refr.—a) «Gos lladrador, no és caçador»: vol dir que el qui crida molt, prevé els seus enemics i fa que se'n guardin (val.).—b) «Gos que lladra, no mossega»: significa que les persones que criden i amenacen molt, són sovint les menys temibles.—c) «No feu cas del que diran; els gossos sempre lladraran».—d) «Quan els gossos lladren, alguna cosa senten»: vol dir que la murmuració, encara que no expressi la veritat, sol tenir un fonament vertader.—e) «Més lladra el gos quan lladra de por»: vol dir que moltes vegades les persones que criden i amenacen ho fan per dissimular llur temor.—f) «El gos de l'hortolà, no menja ni deixa menjar» (Empordà), o «ni lladra ni deixa lladrar» (Garrotxa, Pla de Bages, Barcelona), o «no menja les peres ni les deixa menjar» (Ll.), o «no menja les cols ni les deixa menjar» (Urgell i Segarra), o «ni rosega l'os ni el deixa rosegar» (Maestr., Val.): es diu referint-se a aquelles persones que no saben fer bon ús de llurs possibilitats ni permeten que altri se n'aprofiti.—g) «El gos d'En Mora, que de tot s'enamora»: es diu del qui desitja posseir tot allò que veu o que els altres posseeixen.—h) «El gos d'En Tano, que tot ho segueix»: es diu de qui va darrera tota persona o cosa que li sembla nova o interessant.—i) «El gos de Sagra, de perea que té, no lladra»: es diu d'una persona extremadament peresosa (val.).—j) «Casa pobra, fora gos» (Vallès).—l) «Qui té gossos a casa, li treuen els ossos al carrer»: vol dir que els servents i altres empleats solen bescantar llurs amos fora de casa.—m) «Gos fart, no caça»: vol dir que l'home, per a treballar, necessita un estímul.—n) «A gos vell, no hi ha tus-tus»: significa que els vells són difícils d'enganyar.—o) «El gos a l'amo, i el gat a la casa»: vol dir que cadascú ha d'estar en el lloc o posició que li pertoca.—p) «L'amo i el gos, cacen per dos»: significa que la cooperació mútua resulta molt productiva (val.).—q) «Parles del gos? Amanix el totxo» (Ribera d'Ebre); «En anomenar lo gos, amanix lo gaiato» (Maestrat); «En anomenar el gos, amanir el bastó» (Val., Alcoi): significa que moltes vegades, en parlar d'una persona, es dóna la casualitat que aquesta compareix.—r) «A gos flac, tot són puces»; «Al gos vell, puces en ell» (val.): vol dir que els pobres i els vells solen esser menyspreats o patir moltes misèries.—s) «Voleu mal a un gos? Digau que és rabiós»: significa que en voler perjudicar algú, no hi ha com calumniar-lo atribuint-li el defecte més gran que pugui tenir.—t) «Malaventarat quan se comença de dir que aquest gos és rabiós!» (Empordà); «Perquè han vist mossegar un gos, ja tothom li diu rabiós» (Vallès): vol dir que amb un fonament de meres aparences, n'hi ha prou per a bastir una grossa calúmnia.—u) «Sempre va el gos al de les calces esgarrades» (val.), o «al de les calces foradades» (Vinaròs): es diu per significar que generalment la dissort persegueix els qui ja són prou desgraciats.—v) «Mort el gos, morta la ràbia»: significa que en haver suprimit la causa, desapareixen els efectes.—x) «Els gossos jaient se la guanyen, la vida»: ho diuen els malfeiners (Empordà).—y) «Gossos i gats, se mengen lo mal desat»; «Gossos i gats preguen pels descuidats»: significa que de la mala cura d'uns s'aprofiten els altres.—z) «Home roig i gos pelut, primer mort que conegut».—aa) «Gos amb ràbia, a son amo trava»; «Per manso que sigui el gos, si el trepitgen, és rabiós»: vol dir que els caràcters més pacífics arriben a atacar si se'ls exaspera.—bb) «En giner i febrer, no hi ha cap gos coniller» (val.).—cc) «Lo febrer corre com un gos llebrer» (Urgell).—dd) «Benifato i Confrides, terra de lladres: els gossos solts, i les pedres lligades»: es diu al·ludint a la contalla segons la qual en aquells pobles un home encalçat per un gos volgué defensar-se'n llançant-li una pedra i no la pogué arrabassar d'en terra.
    Cult. pop.—Existeixen diferents creences supersticioses referents als gossos. Diuen que no convé guardar els gossets de la primera cadellada, perquè es tornen rabiosos; en canvi, els gossos que tenen doble esperó a les potes de darrera, no es tornen rabiosos mai. Es diu també que els gossos s'entristeixen i ploren en sentir el so de les campanes. Si es donen a una gossa els ossos que deixa una dona que cria, aquesta perd la llet (Vallès). Diuen que posant-se a la boca un ullal de gos negre, no es pateix de mal de queixal (Pla de Bages). El gos pelut porta malastrugança a la casa on viu, i el gos roig en porta si el troben en eixir de casa (Catalana, ii, 253).—La festa de Sant Gos: festa que es celebrava a un dels barris de Reus l'endemà de la festa de Sant Roc (Amades Diad. ii, 187).
Gos: llin. existent a St. Feliu de G., St. Fruitós de Bages, Barc., etc. (Es probable que sigui una variant de Gost i que, per tant, no tingui res a veure etimològicament amb el gos com a nom d'animal).
    Fon.: gós (or., occ., val.); gús (pir-or.). A les Balears se'n diu ca.
    Intens.:—a) Augm.: gossàs, gossarro, gossarràs.—b) Dim.: gosset, gossetxo, gosseu, gossiu, gossó, gossic.—c) Pejor.: gossot.
    Etim.: probablement de kos o kus, onomatopeia de la veu amb què es sol cridar el ca, i que té variants en totes les llengües romàniques (cf. esp. gozque, ant. fr. gous, port. gozo, it. cuccio, etc.).

2. GOS topon.
Poblet agregat al municipi d'Oliola, entre Ponts i Artesa de Segre.