DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

HACA f.
|| 1. Cavall petit i vigorós; cast. jaca. Manté per aquesta via l'estat que vets, car no par que ell hage per mantenir una haca, Curial, ii, 117. Viu tants cauals, viu acas d'Anglaterra, Lleonard de Sors (Cançon. Univ. 107). El que enflocant son aca voladora la joya guanya, Llorente Versos, i, 166.
|| 2. Híbrid femení de cavall i somera o d'ase i egua (Val.); cast. mula.
    Loc.—a) No hi ha tal haca: no hi ha tal cosa, no és veritat això. Devegades es completa la locució així: «No hi ha tal haca ni tal barraca».—b) Sense haca ni barraca: sense casa ni fogar, sense béns, en extrema pobresa. La Toneta llavors, quan moriren els seus pares..., veient-la sense haca ni barraca, la vaig emparar, Oller Pap. i.—c) Una haca l'ha treta; l'atra haca, ¿la trac?: calembur amb què els valencians, pronunciant-ho ràpidament, embullen els no valencians, que de moment no saben interpretar la frase.
    Refr.—a) «Bona està l'haca, però està flaca»; «Encara és viva l'haca, però molt flaca»: es diu al·ludint a una cosa que s'aguanta sols aparentment, amb molt de perill de desfer-se o arruïnar-se.—b) «De Muro, ni haca ni burro, ni cosa que valga un duro»: ho diuen satíricament referint-se a la vila de Muro d'Alcoi.
    Fon.: ákə (or.); áka (occ., val.).
    Intens.:—a) Augm.: hacassa.—b) Dim.: haqueta.—c) Pejor.: hacota.
    Var. ort. ant.: aqua (Corella Obres 415).
    Etim.: segons opinió acceptada amb reserves per Meyer-Lübke REW 3966, format per regressió damunt hacanea.