Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. inca
veure  2. inca
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. INCA m.
Individu d'una tribu sud-americana, i especialment de la família reial d'aquesta tribu, que habitava el territori del Perú; cast. inca. Ell et notificava l'existència d'algun capità inca, Espriu Lab. 56.

2. INCA topon.
Vila, cap de partit judicial, situada en el centre de l'illa de Mallorca.
    Fon.:
íŋkə (en la pronúncia local). En aquesta vila es pronuncia la k molt velar, a diferència de Palma i Manacor, on es pronuncia molt palatal (с).
    Etim.:
desconeguda. Potser de l'àrab ḥinka ‘galta, coster’, segons Mn. Alcover (BDLlC, xiv, 133); però és estranya la pèrdua de la inicial. Es possible que Inca sia un nom pre-romà d'origen desconegut.