DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

JACINT m.: cast. jacinto.
|| 1. Planta liliàcia exòtica, d'arrel bulbosa i fulles amples, de flors acampanades, arraïmades, de colors variats; és l'espècie Hyacinthus orientalis.
|| 2. Pedra preciosa, varietat de zircó transparent. Ni entengués son enteniment la pedra preciosa apellada jacint, Faules Isòp. 123.
|| 3. Nom propi d'home. És freqüent la forma castellana Jacinto, i abreviadament Cinto («Mossèn Cinto»=Mn. Jacint Verdaguer).
    Fon.: ʒəsín (Barc.); ʧasínt (Val.); ʒəsínt (Mall.). Les formes vulgars del nom propi Jacint són: ʒəsíntu, síntu (Barc.); ʧasínto, ʎasínto, sínto (Val.); ʒəsínto, ʎəsínto, sinto (Mall.).
    Var. form. i ort. ant.: jaccint (Tenia en la sinistra mà, de jaccint un veixell, Corella Obres 358); jacçint (E açò mateix obren moltes pedres... axí com són jacçints, çafirs, Alcanyís Reg. pest. 19); jacçí (Ab diamans, | balaix, rubins, | granats, jacçins, Spill 8351); jachsí (Jachsins són pedras moradas e an aytal la conexença que sian ben moradas e ben claras e que no tingua ronya ni masa manut, Conex. spic. 27 vo); gecsí (Un anell d'or ab un gecsí ample, doc. a. 1537, arx. parr. d'Igualada).
    Intens. (del nom propi): Jacintet, Jacintó, Jacintot (Cintet, Cintó, Cintot).—Damunt la forma antiga jaccí, es formà el diminutiu jaccinet (Un anellet ab un jachcinet ochavat, doc. a. 1512).
    Etim.: pres del llatí hyacinthus (<gr. ὑάκινθος, mat. sign.).