DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

JOSEP
Nom propi d'home; cast. José. Coman-la a Sent Joachim e a Sent Josep ab Enimatia, Llull Cont. 366, 30. Per gran diuisió fo gitat Josep dins en la cisterna, Turmeda Diuis. 32.
    Loc.—a) Fer Sant Josep: (vulgarment) vomitar (Llofriu).—b) Estar com Josep i Maria: viure feliços en el matrimoni.
    Refr.—a) «Joseps, Joans i ases, n'hi ha per totes les cases»: es diu per indicar que hi ha gran abundància de persones que han nom Josep o Joan.—b) «Per Sant Josep plora el cep» (Tortosa); «Per Sant Josep, el pàmpol al cep» (Penedès); «Per Sant Josep verdeja el cep» (BDC, xviii, 263); «Per Sant Josep, borró al cep» (ibid.).—c) «De Sant Josep en enllà, posa't trumfos a sembrar» (Ripoll).—d) «Per Sant Josep, el cucut canta tot dret; si no canta per Sant Josep, canta per Sant Benet» (BDC, xviii, 263).—e) «Per Sant Josep, la múrgula treu lo bec» (Gomis Meteor. Agr. 111).
    Fonet.: ʒuzέp (or., bal.); ʒuzép (Gir.); ʤuzέp (occ., Cast., Al.); ʧusέp (Val.).
    Intens.:—a) Formes abreviades: Pep, Jep, Bep.—b) Augm.: Josepàs, Jepàs, Pepàs, Bepàs.—b) Dim.: Josepet, Jepet, Pepet, Bepet; Josepó, Jepó, Pepó; Bepó; Jepic.Pejor.: Josepot, Jepot, Pepot, Bepot.
    Var. ort. ant.: Yosep (Graal 194); Ioseph (Passi cobles 130); Ioseff (Passi cobles 86).
    Etim.: del llatí bíblic Ioseph, nom d'un dels fills de Jacob, del pare putatiu de Jesús, del baró qui donà sepultura a Jesucrist, etc.