DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLEIDA topon.
Ciutat de 45.000 habitants, capital de la província del seu nom, situada a la vora del Segre, enmig del Pla de Lleida; cast. Lérida. Lo rey partí's de Barcelona e anà-se'n a Lleyda, Desclot Cròn., c. 30. Que Nós anàssem a Leyda, Pere IV, Cròn. 75.
    Loc.—a) Esser de Lleida: esser mare de molts de fills (Empordà). Es diu per un joc de paraules, volent dir que aquestes mares són «de llei», no són bordes (Llofriu).—b) «A Lleida vas? Pèl o borra hi deixaràs»: dita amb què els comarcans de Lleida indiquen que en anar a la capital tenen grans despeses.
    Var. form. ant.: Lérida (doc. a. 1250, ap. Pujol Docs. 24; Jaume I, Cròn. 16).
    Fon.: ʎéјðɛ (en la pronúncia local).
    Etim.: del llatí ibèric Ilerda, nom de la dita ciutat capital dels Ilergetes.

LLEIDÀ, -ANA m. i f.
Lleidatà (Nebrija Dicc.).