Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  macià
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MACIÀ
Nom propi d'home; cast. Matías. Les sorts sobre sen Matià e sen Bernabè, Treps Rom. 86. L'apotecari | pus ancià | en Macià, Spill 2686.
Macià (escrit també Massià): llinatge existent a Castelladral, Súria, Espunyola, Arenys de Mar, Vilan. i G., Anglesola, Artesa, Borges Bl., Morvedre, Algemesí, Ontinyent, Al., Elx, Mall., etc.
    Refr.
—a) «De la desgràcia de Judes, Sant Macià en tengué ventura»: es diu referint-se a algú que ha trobat la seva bona sort en la mala sort d'un altre (Mall.).—b) «Per sant Macià, l'oronella ve i el tord se'n va» (Mall.); «A sant Macià, la orondella ve i el tord se'n va» (Alcoi); «Per sant Macià, es puput ve i es tord se'n va» (Men.): es diu referint-se a la data de la festa d'aquest sant, que és al 25 de febrer, en què ja s'acosta la primavera.—c) «Sant Miquel se'n puja la berena al cel, i sant Macià la torna a baixar»: es diu perquè per sant Miquel s'acurcen els dies i la gent treballadora del camp no berena, perquè sol deixar el treball en fer-se fosc, i per sant Macià, com que els dies s'allarguen, la gent torna a berenar (Morella).—d) «Per sant Macià posa la cuca a remullar» (Gomis Met. Agr. 109).
    Fon.:
məsiá (or., bal.); masiá (occ., val.).
    Var. form.:
Maties (introduït modernament per influència castellana).
    Etim.:
del llatí bíblic Matthia, nom d'un apòstol que fou el substitut de Judes Iscariot dins el col·legi apostòlic.