Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  magdalena
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

MAGDALENA
1. Nom propi de dona; cast. Magdalena. S'usa sovint tot sol, però també sovint precedit del nom de Maria, perquè la santa patrona del nom Magdalena era Maria de Magdala (i Magdalena significa precisament ‘de Magdala’). En la vigília de Madona Santa Maria Magdalena, doc. a. 1418 (Col. Bof. xli, 291).Semblar Maria Magdalena: tenir la cabellera molt llarga (Empordà). Sent Bernat e sancta Magdalena, Llull Cont. 359, 18. Axí com la Magdalena ab les sues llàgrimes llavà los peus a Jesu Christ, Muntaner Cròn., c. 54. Amb l'hortolà gloriós Magdalena s'és trobada, Colom Juven. 29. Plorar com una Magdalena o Estar feta una Magdalena: plorar abundosament. Hi totes, fent la Magdalena, Somni J. Joan 152. Tornada una Magdalena i desfent-se en esgarrifosas extremositats, Pons Com an., 64.
|| 2. Monja d'un convent dedicat a la dita santa; cast. magdalena. Monges del monestir de les magdalenes de la ciutat de València, doc. a. 1446 (Est. Univ. vii, 93). En Magdalenes | aprés entrava, Spill 2638. Companya fa ab la prioressa de Magdalenes, Coll. dames 409.
|| 3. Coqueta plana, de forma oblonga o rodona, feta de farina, ou, sucre i oli, que es fa casolanament per celebrar certes festes importants i per alimentar els convalescents (Ll., Tortosa, val., mall.); cast. magdalena.
|| 4. Cep i raïm blanc, de pell molt prima, que madura devers Santa Magdalena (Ross., Camp de Tarr.).
|| 5. Planta de jardí que fa flors petites de color morat pàl·lid.
|| 6. Beguda alcohòlica verda, semblant a la chartreuse, que es prepara amb la infusió de certes herbes (Vinaròs, ap. Griera Tr.).
Magdalena: topon. a) Santa Magdalena: nom de nombroses ermites i santuaris de Catalunya (Cerdanya, Lluçanès, Berguedà, Vallès, Costa de Ponent, Ribera d'Ebre, etc.).—b) Santa Magdalena de Pulpís: poble situat en el Baix Maestrat, part. jud. de Vinaròs.—c) La Magdalena: partida de terra de secà en el terme de Castelló de la Plana, que pren nom d'una antiga ermita dedicada a la dita santa. El dia de la Magdalena es celebra a Castelló el tercer diumenge de quaresma, i s'hi fa gran festa commemorant la fundació de la ciutat.
    Refr.

—«Per santa Magdalena, l'avellana és plena» (Urgell, Segarra, Camp de Tarr.); «Per santa Magdalena, la nou plena» (Calasseit); «Per santa Magdalena, raïm a la plena» (Men.): es refereix als fruits que maduren devers la festa de santa Magdalena (22 de juliol).
    Fon.:
məgdəlέnə (Barc.); məddəlέnə (or., Maó); maddalénɛ (Ll.); magdaléna (Val.); məddələ́nə (mall., Ciutadella, eiv.). A part d'aquestes formes de pronúncia correcta, hi ha les més vulgars Madalena (maðalénɛ, occ.) i Malaena (malaéna, val.).
    Intens.:
Magdaleneta; Magdalenona; Magdalenons; Magdalenota.
    Etim.:
del nom bíblic Magdalēna, mat. sign. || 1.