Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. manlleu
veure  2. manlleu
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MANLLEU m.
Acció i efecte de manllevar; cosa manllevada; cast. empréstito, préstamo. Demanar a manlleu o manllevar alguna cosa que deu ser restituïda en igual cantitat, Lacavalleria Gazoph. Anar a manlleu: manllevar. No tingus por: s'avi té un roc a sa faixa i no haurà d'anar a manlleu, Ruyra Pinya, ii, 64. Vas a Manlleu i poses fills al món? Tu sí que faràs la paret dreta!, Víct. Cat., Mare Bal. 121.
    Refr.

—«Per Sant Mateu, sembraràs lo blat teu, i si no en tens, ves a manlleu».
    Fon.:
məɲʎéw (or., bal.).
    Etim.:
derivat postverbal de manllevar.

2. MANLLEU topon.
Vila de 8.000 habitants situada a 8 qm. de la ciutat de Vic.
    Refr.

—«Val més anar a Igualada que no pas a Manlleu» (Vallès); «L'anar a Igualada, m'agrada; l'anar a Manlleu, me sap greu»: es diu per un joc de paraules entre «anar a Manlleu» (la vila) i «anar a manlleu» (demanar en préstec).
    Etim.:
desconeguda. Montoliu Noms fluv. 19 posà amb interrogant, com a cosa molt dubtosa, l'ètim llatí in aqua lĕvi (=‘en l'aigua lleugera’); Griera (BDC, xviii, 423) dóna aquesta hipòtesi com a segura. La realitat és que està lluny d'esser segura i que té tot l'aspecte d'inversemblant.