Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. marta
veure  2. marta
veure  3. marta
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MARTA f.
Mart, mamífer de l'espècie Mustela martes; la seva pell; cast. marta. Sis bànoves... en les quals n'a quatre ab les cubertes de marta tunici, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 561). Cotes llargues... ab perfils de pell de marta, Picó Engl. 58.
    Fon.:
máɾta (val.).
    Etim.:
forma feminitzada de mart, art. 1.

2. MARTA
Nom propi de dona; cast. Marta. La vostra Marta, aquella que prompta a vós receptà, Passi cobles 78. De Marta y Maria | Jesús veu l'anhel, Salvà Poes. 114.
    Loc.

Del temps que Na Marta filava: de temps molt remot. «Temps era temps, que Na Marta filava» (Mall.); «Quin temps era aquell, que Na Marta filava!» (Men.): es diu en to d'enyorança dels temps passats, en què diuen que les coses anaven millor que al present.
    Refr.
—a) «Muira Marta i muira farta»: es diu per justificar l'excés de glotonia d'algú (val.).—b) «Bé canta Marta després de farta»: vol dir que per a tenir delit i treballar bé, cal no patir escassesa, sobretot del menjar (val.). Quant és farta y plena, si's vol de bescuyt, | sens dubte veureu que bé canta Marta, Proc. olives 2056.
    Fon.:
máɾtə (or., bal.); máɾtɛ (Ll.); máɾta (val.).
    Etim.:
del llatí bíblic Martha, nom d'una de les santes dones que assistien al Bon Jesús en la seva vida mortal.

3. MARTA
El planeta Mart, confós amb el nom de dona Marta (Mataró, Badalona, Barceloneta, ap. BDC, xiv, 38).