DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MELIC m.
|| 1. Llombrígol (Rosselló, Ribes, Pobla de L., Ribagorça, Pallars, Conca de Tremp, Urgell, La Llitera, Fraga, Ll., Granollers, Valls, Tortosa, País Valencià); cast. ombligo. Un riu molt gelat en lo qual los enveixosos eren mesos e lo gel donave'ls fins al melich, Pere Pasqual Obres, i, 17. La serena de la mar, segons que legim, és del melich amunt axí com una verge molt bella, Canals Carta, c. 58. Yo lo melich | viu arrancat | caygut, secat | ja de molts dies, Spill 4876. a) fig. Punt central. Jerusalem és melich de la terra habitable, Quar. 1413, pàg. 64.
|| 2. Protuberància exterior d'un càntir, guardiola o altra peça de terrissa, que serveix per a agafar la (Penedès, Camp de Tarr.); cast. pezón.
|| 3. Part de l'enclusa que s'enganxa al soc (Solsona).
|| 4. Forat del fons de la bóta per a treure les vinasses (Cornet, Guimerà, ap. Griera Tr.).
|| 5. La part de puntal que es feia dins les barres d'andà per a subjectar-lo (Castellbò, ap. Griera Tr.).
|| 6. Planta de l'espècie Umbilicus pendulinus (Flora Val. 146).
    Loc.—a) Lligar el melic o Haver tallat el melic a algú: haver-se guanyat la seva voluntat (val.).—b) Arrugar-se el melic a algú: esporuguir-se, sentir temor (val.). Un mestre en cirugia... si era cridat en ajuda d'alguna partera anguniosa, no se li arrugava el melic, Pascual Tirado (BSCC, vii, 321).
    Fon.: məlik (pir-or., or.); meɫík (occ., val.).
    Etim.: del llatí umbilīcu, mat. sign. || 1.

MÈLIC, MÈLICA adj.
Pertanyent al cant, a la poesia lírica; cast. mélico.
    Etim.: pres del gr. μελικóς, mat. sign.