Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  migjorn
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MIGJORN m.
|| 1. Migdia, hora del mig del dia (Xàtiva, Albaida, Muro del Comtat, Costera de Ranes, Alcoi, Castalla, Monnòver); cast. mediodía. «A migjorn, para la taula». Ha esser aquí dijous propvinent a les sis hores aprés migjorn, doc. a. 1460 (Col. Bof. xiv, 17). Un dia entre migjorn e vespres, Curial, ii, 7. Després, a migjorn, embolcallat en la boira, tornaria a casa, Valor Narr. 40.
|| 2. Sud, punt de l'horitzó oposat al nord (Empordà, Garrotxa, costa del Principat i de Val., Bal.); cast. sur. Ni'ls hòmens qui són a tremuntana no's poden amar ab los qui són a migjorn, Llull Cont. 289, 19. May no fo tal unió | de migjorn a tramuntana, Turmeda Diuis. 18. Axí com cell qui de Migjorn les terres | va encerquant per vent de tremuntana, Ausiàs March, xcviii. S'aixeca a Mitjorn | una roca blanca, Colom Juven. 87. La costa del Mixjorn, Penya Poes. 304. a) Vent del sud (Gir., Olot, Empordà, litoral català i valencià, Bal.). No eren altres sinó exalochs, migjorns e lebeigs, Pere IV, Cròn. 131.
Es Migjorn (i més concretament Es Migjorn Gran): poble situat a la part meridional de l'illa de Menorca, dins el terme d'Es Mercadal. S'anomena oficialment Sant Cristòfol. «A's Migjorn són clotelluts»: expressió satírica, usada en els pobles de Menorca. «A's Migjorn hi ha fadrina | qui té gana de casar, | i al Toro promet anar | peu descalç si ho endevina» (cançó pop. de Men.).
    Refr.
—a) «Vent migjorn, no hi torn»: ho diuen els pagesos i els mariners, perquè aquest vent és dolent per als seus treballs (Mall., Men.). Els pescadors de canya solen dir: «Migjorn, en arribar me'n torn», perquè és vent dolent per a la pesca (Mall.).—b) «El llevant la mou i el migjorn la plou» (Penedès).—c) «Migjorn, pa en es forn»: ho diuen perquè el vent de migjorn sol portar pluja (Mall.).—d) «Migjorn brut i tramontana neta, prest tindrem aigueta» (Men.); «Migjorn d'hivern, pluja d'infern» (BDC, xviii, 265); «Migjorn a l'hivern, purna d'infern» (Gomis Met. Agr. 68); «Vent de migjorn, pluja dejorn» (Empordà); «Migjorn, aigua enjorn» (Cullera).—e) «Quan bufa fort el migjorn, si vols peix, tens d'anar al Born» (Barc.).—f) «Migjorn a sa posta, mestral que s'acosta» (Mall.).
    Fon.:
miʤóɾn (pir-or., or., Tortosa, Cast., Al., bal.); miʤɔ́ɾn (Canet de Mar); miʒóɾn (Vinaròs); miʧóɾn (Val.); miɲʤóɾn (L'Ametlla).
    Intens.:
migjornet, migjornàs, migjornot, migjornell.
    Var. ort.
ant.: mitjorn (doc. a. 1680, ap. BSAL, vii, 14; Llorente Versos, i, 51).
    Etim.:
del llatí vulgar *mĕdĭo diŭrno, ‘migdia’.