Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  molí
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MOLÍ m.
|| 1. Màquina de moldre, especialment de moldre gra, i per ext., altres matèries; l'edifici on la dita màquina està instal·lada; cast. molino. Lo redec del molí se met entorn per fer anar entorn lo molí, Llull Cont. 15, 19. Lo supplicà que fes posar en orde los molins perquè hauia bon temps que no hauien mòlt, Tirant, c. 91. Que may de molí que molga bassades | he vist yo loar nengun moliner, Proc. olives 1205. Y va esser, per aprendre, com un molí que pert sa nadia, Alcover Cont. 7. a) Molí blader o Molí fariner: el que serveix per a moldre blat i fer-ne farina. Que y aga dos hòmens dels molís bladers de Sent Esteve, doc. a. 1308 (RLR, viii, 55). S'alçaren uns quants molins fariners, Rosselló Many. 93.—b) Molí d'aigua: el que funciona per l'acció de l'aigua damunt una roda armada de pales; cast. aceña.c) Molí de sang: el que es fa moure per tracció animal; cast. tahona. Lo molí mena | qui's diu de sanch, Spill 8516. Yo prouehí e doní recapte en tants molins de sanch, doc. a. 1451 (BSAL, ix, 216).—d) Molí de foc: el que va mogut per vapor.—e) Molí de vent: el que està muntat en una torre i es mou per l'acció del vent damunt unes antenes; cast. molino de viento. Està a l'ostal d'en Truyols al molí de vent, doc. a. 1395 (BSAL, vii, 90). Derroint los molins axí de aygua com de vent, doc. a. 1649 (Segura Hist. Sta. Col. 267). Els molins de vent estiraven llurs antenes, Galmés Flor. 19.—f) Molí d'oli: el que serveix per a moldre les olives i reduir-les a pasta per a després fer-ne oli; cast. almazara. Dos calderes de aram pera el molí del oli, doc. a. 1662 (Est. Univ. x, 136).—g) Molí paperer: el que serveix per a capolar els draps que han de servir per a fer la pasta de paper; fig., persona molt xerraire, que molesta amb la seva loquacitat.—h) Molí draper: el que serveix per a batre i trinxar els draps. Lo molí draper, doc. a. 1283 (RLR, iv, 54). L'altre exaugador qui és desús los molís drapers que té En Jacme Auriol, doc. a. 1308 (RLR, viii, 55). Hauent visurat dos molins drapers que y ha en la costa d'en Sintes, doc. a. 1634 (BSAL, viii, 368).—i) Molí flassader: molí de batanar flas sades.—j) En la indústria textil, màquina que serveix per a bregar el fil de jute i distribuir-lo en manats; altra màquina per a donar torsió als fils de seda.—l) Molí de sucre: fàbrica on s'elabora el sucre; cast. ingenio.m) Molí d'escorça: màquina on es trosseja l'escorça que ha de servir per a l'adob de les pells.—n) Molí o Molinet de cafè, de xacolata, etc.: màquina més o menys gran destinada a triturar aquestes matèries.
|| 2. Joguina composta d'una roda estrellada de paper doblegat, posada al cap d'un mànec, que els nois fan rodar posant-la a l'acció del vent; cast. rehilandera.
|| 3. fig. Persona molt xerraire, de loquacitat molesta; cast. molinillo.
|| 4. fig. La boca, en quant serveix per a triturar els aliments.
|| 5. La coa del galldindi (Men.); cast. rueda.
|| 6. fig. Treball gran, que molesta o esclafa molt; cast. matadero, reventadero, molienda.
|| 7. El molí: joc de nois, dos dels quals s'agafen per les mans, es posen els peus junts, es tiren cap arrera i volten fins que poden (Morella).
Molí: topon., nom que abunda en la toponímia catalana. Anomenarem tan sols els principals topònims formats a base d'aquest mot. a) Molins de Rei: vila situada a la vora del Llobregat, pocs qm. al SO. de la ciutat de Barcelona.—b) Els Molins: poblet agregat al municipi de La Cabanassa, departament dels Pirineus Orientals.—c) Els Molins: llogaret del terme de Mont-ros (Alt. Pallars).—d) Molí de Burguet: llogaret del municipi de Senterada (Pallars).—e) Molí de Cusons: llogaret del terme municipal de Sora (Berguedà).—f) Molí del Cavaller: lloc situat als aspres trencalls de les canals de Sant Miquel (Berguedà), a la vora del riu Merdansol.—g) Molins de Segur: casa de pagès del terme de Veciana.—h) Molins de la Vila: partida rural del terme de Montblanc.—i) El Molí: poblet del municipi de Castellvell i El Vilar (Pla de Bages).—j) El Molí de Dalt d'En Vicens: poblet del municipi de Vilassar de Mar (Maresme).—l) El Molí d'En Busquets: poblet del municipi de Castellar del Vallès.—m) Molí de Vent: ruïnes d'un molí d'aquesta mena, existents prop de Palafrugell. La Guia Catalana, p. 69, també anomena un «Molí de Vent» a dues hores de Vilafranca. Es curiós de remarcar que actualment ni des de la fi del segle XIX no es troba un sol molí de vent en tota la Catalunya continental; aquesta mena de màquines i edificis ha quedat reduïda a les illes Balears, i encara en aquestes llur desaparició és gairebé completa des de l'any 1930. En el 1955 es conserven únicament cinc molins de vent que funcionen, tots en la petita illa de Formentera.
    Loc.
—a) Els molins no molen: es diu per indicar que fa molt poc vent (Mall.).—b) Fer anar o Tirar l'aigua al seu molí: obrar cercant la pròpia conveniència.—c) No me la portaràs al molí!: es diu amenaçant algú, volent significar que no quedarà sense càstig.—d) Fer un molí i no saber l'aigua d'on ha de venir: fer una cosa sense haver calculat els seus inconvenients o dificultats (Empordà).—e) Combregar amb rodes de molí: enganyar grosserament, amb coses inversemblants. S'havien confabulat per combregar-lo amb rodes de molí, Ruyra Parada 169.
    Refr.
—a) «Qui primer arriba al molí, primer mol» (Cat., Men.); «Qui primer és al molí, fa farina» (Empordà); «En es molí, qui primer hi és, primer engrana» (Mall.): significa que el qui arriba abans que els altres té bon avantatge damunt ells.—b) «Cada u tira l'aigua al seu molí i deixa sec el seu veí»: significa que els homes són egoistes.—c) «D'aigua passada, molí no en mol»: significa que les coses passades o que no tenen remei no han de retreure's.—d) «Quan un molí no mol, arri, a un altre»: es diu per a indicar que quan ens falla una solució cal cercar-ne una altra.
Molí: llin. existent a Tortellà, Barc., Albiol, Albesa, Alguaire, etc. Hi ha la variant Molins, existent a Barc., Algerri, Almatret, Terrassa, Arenys de Mar, etc.
    Cult. pop.
imatge  imatge  imatge  imatge  imatge  imatge  imatge  imatge  imatge  imatge  imatge  imatge  imatge  imatge  imatge  imatge  imatge  En les pàgs. 500-512 donam els dibuixos i nomenclatura dels molins de vent, d'aigua i de sang, dels d'escorça i d'oller. Les il·lustracions i nomenclatura dels molins d'oli es donaran en l'article oli.
    Fon.:
mulí (pir-or., or., Sóller, Inca, Petra, men., eiv.); molí (occ., val., Palma, Manacor, Pollença).
    Intens.:
—a) Augm.: molinàs, molinarro, molinarràs.—b) Dim.: molinet, molinetxo, molinel·lo, molineu, moliniu, molinó, molinoi, molinic.—c) Pejor.: molinot.
    Sinòn.:
—Del molí d'oli: almàssera, trull, tafona.
    Etim.:
del llatí molīnu, mat. sign. || 1.