Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. molsa
veure  2. molsa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MOLSA f.
Acció de munyir (Mall.); cast. ordeño. Solen munyir les ovelles dues vegades cada dia, i això són les «dues molses» (Manacor). Llet de primera molsa: la que treuen amb la primera munyida del dia.
    Fon.:
mólsə (mall.).
    Etim.:
del llatí mulsa, ‘munyida’.

2. MOLSA f.
|| 1. Planta de molt diverses espècies de muscínies, de líquens i d'algunes hepàtiques i algues; conjunt d'aquestes plantes, caracteritzades principalment per la finor i petitesa de llurs fulles i per la carència de ramificació; cast. musgo. Ab molsa de arbre de roure sia lavat, Cauliach Coll., ll. v, d. 1a, c. 1. Que prenga hom d'una molsa qui's fa en la cresta de una cosa antigua, Flos medic. 118. Los dos comtes s'asseuen en la molsa, Canigó i. Altíssim marge entre molses degotants, Ruyra Parada 68.
|| 2. Terra molt fina i humida, i sovint barrejada amb plantes criptògames petitíssimes, que roman dipositada en els llocs per on ha passat una torrentada o xaragall (Cast. Mall.); cast. lodo, légamo.
|| 3. Part molla i comestible de les fruites (Ll., Val., Mall.); cast. pulpa. Molsa de fruyta de pinyol: haec pulpa, Lacavalleria Gazoph. a) fig. Han poca molsa, | such e sabor | de ver amor | lurs pensaments | e parlaments, Spill 8030.
|| 4. Pasta seca de les olives després de treure'n l'oli (Pla d'Urgell, Camp de Tarr.).
|| 5. Escuma que fa l'oli en caure dins el safareig del triar (Valldemossa).
|| 6. Massa carnosa d'un animal o persona; cast. pulpa. ¿I ens vol grassos? ¿Què n'ha de fer de ses nostres molses?, Ruyra Flames 124.
|| 7. Porció més carnosa d'un òrgan, com la part inferior de l'orella (Camp de Tarr.); cast. lóbulo, pulpejo.
|| 8. Glàndula lletera de l'interior del braguer (segons Bosch de la Trinxeria): cf. Amades Past. 171.
    Refr.

—«Pedra que rodola, no cria molsa»: significa que el qui va pel món sense consell ni guia, no troba ningú ni res que el protegeixi.
    Fon.:
móɫsə (or., bal.); móɫsɛ (Ll., Urgell); móɫsa (val.).
    Etim.:
del llatí mŭlsa, ‘cosa molla, reblanida’ (participi passat de mulcēre, ‘amollir, reblanir’).