Diccionari Catalā-Valenciā-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducciķ al Diccionari  Bibliografia  Explicaciķ de les Abreviatures 
veure  montjuīc
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

MONTJUĪC topon.
a) Muntanya situada a la part occidental de la ciutad de Barcelona i a la vora de la mar.—b) Muntanya situada tocant a la ciutat de Girona, entre els rius Onyar i Galligans.—c) Llogaret del dictricte municipal de Sant Daniel, prop de Girona.—d) Partida de terra del terme de Gunyoles, en el districte municipal d'Avinyonet (Penedčs).
    Fon.:
muɲʒuík (or.).
    Var. ort.
ant.: Munt Juich (Ardits, i, 30); Montjuych (Ardits, iv, 25); Montiuhic (Tomic Hist. 16); Monjuich (Boades Feyts 151); Muntyoich (Ardits, i, 185).
    Etim.:
del llatí monte iudaico, ‘muntanya dels jueus’. Monte Judaichi i Monte Judigo sķn formes que apareixen en documents de l'any 1045 (Butll. C. Exc. Cat., 1893, pāg. 9). La necrōpolis hebrea descoberta en el Montjuīc barceloni confirma aquesta etimologia. La traducciķ Mons Jovis que donen a Montjuīc els diccionaris Nebrija, Lacavalleria i altres, sembla esser fantasia erudita; perō un Monte Jovĭco, derivat de Jovis, és admčs per Rohlfs Topon. 260.