Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. morella
veure  2. morella
veure  3. morella
veure  1. morellà
veure  2. morellà
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MORELLA f.
|| 1. Planta plumbaginàcia de l'espècie Limonium salsuginosum, de fulles espatulades i mucronades, en roseta, i floretes en espiga.
|| 2. imatge  Morella vera o Morella negra: planta solanàcia de l'espècie Solanum nigrum, de fulles peciolades, sinuades-dentades, flors petites en corimbes, amb corol·les blanques molt més llargues que el calze; cast. hierba mora. També té el mateix nom de morella una altra planta del mateix gènere, espècie Solanum villosum, molt semblant a l'anterior.
|| 3. Morella de marge (pir-or.) o Morella emborratxadora (val.): planta solanàcia de l'espècie Solanum dulcamara; cast. dulcamara.
|| 4. Morella roquera (o mollera roquera): planta urticàcia de l'espècie Parietaria officinalis, pubescent, de fulles alternes peciolades, oblongo-allançades, i fulloles de l'involucre lliures i no decurrents, amb glomèruls axil·lars i assentats; abunda per les parets velles i roques, principalment la varietat diffusa; cast. parietaria. Sien cuytes en la coladura... de villes, de morella roquera, Cauliach Coll., ll. ii, d. 2.a, c. 3.
    Fon.:
muɾéʎə (or.); moɾéʎɛ (occ.); moɾéʎa (val.); moʎéɾa (Tortosa); moɾéʎə o moʎéɾə (mall.).
    Sinòn.:
— || 1, nebulosa;— || 2, herba mora, pebre d'ase, tomata borda;— || 3, vidalbí, metzines d'ocell, dolçamara;— || 4, rocamorella, mollerosa, cargolera, granadella, blet de paret.
    Etim.:
del llatí moraria, derivat de mōrus, ‘morera’. La forma mollera és efecte d'una metàtesi afavorida per l'analogia de moll i dels seus derivats.

2. MORELLA f.
Pedrer o tercer estómac dels ocells, dins el qual fan la darrera digestió (val.); cast. molleja.
    Fon.:
moɾéʎa (val.).

3. MORELLA
|| 1. topon. a) Ciutat de 6.500 habitants situada en la part nord-occidental del País Valencià i que és capital d'una comarca anomenada els Ports de Morella.b) La Morella: muntanya de 600 metres situada en les Costes de Garraf, prop de Barcelona.
|| 2. f. Vent molt fred que ve de la banda de Morella (Urgell, Segarra).
Morella: llin. existent a Osor, Parlavà, St. Feliu de G., Montmajor, Vilan. i G., etc.
    Refr.
—a) «Morella, no et fios d'ella»; «Morella, mira-la de lluny i fuig d'ella»; «Morella no té abric, i home pobre no té amic»; «Morella, quan se pon lo sol, se pon ella»; «Morella, quan surt lo sol, surt ella»: es refereixen al vent anomenat la morella (|| 2).—b) «De Morella a Pallars, no en tastaràs; de Pallars a Morella, una meravella» (Alberola Refr. 316).—c) «El castell de Morella emboirat, als tres dies sec o banyat».—d) «La morella, allí on toco lo sol, toca ella» (Urgell).
    Fon.:
moɾéʎa (Maestrat, Val.); moɾéʎɛ (Urgell).
    Etim.:
probablement del llatí *mōrĕlla, dim. de mōrus, ‘morera’, o bé de maurĕlla, dim. de Maura ‘mora’.

1. MORELLÀ, -ANA m. i f. i adj.
Nadiu o propi de Morella; cast. morellano. «L'alegria del fadrí | és un mocador de pita, | una manta morellana | i una nóvia ben bonica» (cançó pop. Val.). a) m. Vent procedent de la banda de Morella: a Gandesa i Calasseit s'anomena així el vent sud-oest, a Maella el sud, a L'Alcora el nord, a Llucena el nord-oest, etc.
Morellà: llin. de Cast., Almassora, Massanassa, etc.
    Refr.

—«Morellà, l'aigua està allà» (Calasseit); «Morellà, pega ací i fot allà» (Vistabella): es refereix al vent morellà, que porta pluja i mal temps.
    Fon.:
moɾeʎá (val.).

2. MORELLÀ, -ANA m. i f. i adj.
Nadiu o propi de Móra d'Ebre (segons Serra Notes geogr. folkl.).