Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  mosca
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MOSCA f.
I. || 1. imatge  Insecte dípter de l'espècie Musca domestica, de devers sis mm. de llarg, de color fosc, amb ales transparents i amb una trompa amb què xucla les substàncies sucoses; cast. mosca. Els mals seguexen e serquan les males obres... axí com seguexen e serquen les mosques a lloch hon ha nafres, Jahuda Dits, c. 59. Les mosques són lurs enemichs capitals, Metge Somni iii. Se ferma en una rama tan prima, que no tendria una mosca, Curial, iii, 25. Aprés que és mort, mengen-lo les mosques, Eximplis, i, 40.
|| 2. Nom de diferents insectes dípters semblants a la mosca || 1. a) imatge  Mosca d'ase: l'espècie Hippobosca equina, més grossa i de forma més aplanada que la mosca comuna; ataca principalment les bísties de peu rodó i és més enganxosa i pica més fort que la Musca domestica; cast. mosca borriquera. La quarta plaga... foren mosques de aquelles que piquen fort, axí com de ase, Sermons SVF, i, 203. També se'n diu mosca de ruc (Bagà), mosca borriquera (Empordà, Val.), mosca de mula (Ribagorça), mosca de cavall (Empordà, Cast.), mosca de ganxo (Pla d'Urgell, Vimbodí) i mosca de ganxet (Camp de Tarr.).—b) Mosca de terra: semblant a la mosca d'ase, però que encara pica més fort que aquesta (Borriana, ap. Griera Tr.).—c) imatge  Mosca de bou: insecte del gènere Tabanus, i principalment l'espècie Tabanus bovinus, que ataca de manera especial els bous i els enfureix (V. tàvec).—d) Mosca de colom: insecte de l'espècie Ornithomyia avicularia, de color groc verdós amb el tòrax negre; viu paràsit entre les plomes de certs ocells, especialment dels coloms; cast. mosca de palomo.e) Mosca de nas: mosca petita que es fica dins el nas de les bísties i les posa molt neguitoses amb la picor (mall.).—f) Mosca de llop: varietat de mosca grossa, de picada verinosa per al bestiar (Men.).—g) Mosca grossa: dípter de gran robustesa, de doble corpulència que la mosca ordinària (Men.); cast. moscón.h) Mosca de sant Joan: varietat de mosca, molt lleugera i molt negra, que apareix en l'estiu; és inofensiva, dura poc i no abunda (Massalcoreig).—i) imatge  Mosca verinosa (Artà, Men.), o Mosca saballonera (Penedès, Igualada, Vimbodí, Tortosa, Mall.), o Mosca sagallonera (Pont de S.), o Mosca vironera (Bagà, St. Feliu de P., Mall., Eiv.), o Mosca de cucs (Empordà), o Mosca cuquera (Artà), Mosca vermenera (Benassal), o Mosca carnissera (Vila-real): varietat de mosca de l'espècie Musca vomitoria, més grossa que l'ordinària, de color blavenc metàl·lic; deposita larves (virons, saballons) a la carn o als excrements, i en general a tot allò per damunt on passa; cast. moscarda.j) Mosca d'ovelles: varietat de mosca de color ros fosc, que pica les ovelles en l'estiu i tira virons (Mall.). Una mosca semblant s'anomena mosca llemera, que ataca el bestiar gros i tira llémenes a les bísties (Llucmajor, Manacor). A Viladrau en diuen mosca carnera; és l'espècie Musca carnaria, i en castellà moscarda.l) Mosca virolada: mosca de bou (Ribagorça, Pla d'Urgell).
|| 3. Mosca lluenta: insecte coleòpter de l'espècie Buprestis octopunctata (Men.).
|| 4. a) Mosca d'oliva: insecte de l'espècie Dacus oleae, de color blanquinós, que deposita la larva damunt la flor de l'olivera i ataca els capolls, que queden corcats, i les olives cauen; cast. mosca del olivo.b) Mosca mediterrània: insecte que pica les taronges i les fa madurar defectuosament abans d'hora; cast. mosca mediterránea.c) imatge  Mosca borda: insecte coleòpter de l'espècie Hesperophanes sericeus (Men.).
II. Nom de diferents coses semblants a una mosca per llur petitesa, color o forma.
|| 1. Floquet de pèls que creix sota el llavi inferior; cast. mosca. El general... amb els seus ulls ardents, els seus bigotis i la seva mosca, Ruyra Flames 128.
|| 2. Bocinet rodó de tafetà negre que es posa a la cara per fer-ne ressaltar la blancor; cast. mosca.
|| 3. Mota d'una blonda (Pons Ind. text.).
|| 4. Oli brut que resta en el fons de les piques, i que s'usa només per a fer sabó (Segarra).
|| 5. Mosca de Milà: pegat petit de cantàrides; cast. mosca-de Milán.
|| 6. Mosques blanques: borrallons de neu (pir-or.).
|| 7. a) Mosques d'ase: planta de l'espècie Ophrys apifera (V. abellera, i abella || 5).—b) Mosques grogues: planta de l'espècie Ophrys lutea (Men.).—c) Mosques vermelles: planta de l'espècie Ophrys teuthredinifera (Men.).—d) Mosques petites: planta de l'espècie Ophrys bombiliflora (Men.).
|| 8. Mosca de ca o de gos: planta del gènere Cynomya; cast. mosca de perro.
III. || 1. Disgust que inquieta i molesta; cast. enfado, mosca. De l'expressió Tenir mosca o Dur la mosca (presa de la inquietud dels animals picats de la mosca) s'ha derivat el significat de ‘disgust inquietador’. «Avui el mestre té mosca» o «té la mosca»: el mestre està enfadat, de mal humor. «M'ha fet molta mosca veure les vostres beneitures»: m'ha fet molt de disgust, molta ràbia (Mall.).
|| 2. Persona molesta, impertinent; cast. mosca. «Ets una mosca verinosa»: es diu a una persona de mal geni.
|| 3. Espió, delator. Mosca, espia: Hic coryceus, Assentatorius delator, Auritus speculator, Lacavalleria Gazoph. a) Agent del Govern en la intervenció de l'arròs (val.).—b) Burot o consumer (val.).
|| 4. Mosca morta o Mosca balba: persona que obra calladament, que sembla inofensiva i és capaç de fer molta cosa; cast. mosca muerta.
|| 5. fig. Borratxera. Es diu principalment en plural: Agafar unes bones mosques: agafar una borratxera (Men.). Anar de mosques: anar alegret, estar begut (Men.). Anar de mitges mosques: haver begut un poc més del que calia, sense arribar a emborratxar-se (Ciutadella).
|| 6. fig. Mala intenció (en l'argot dels malfactors barcelonins). Anar de mosca: portar mala intenció. Ja m'ha semblat que no anaven de mosca,—va dir el Malagente, Vallmitjana La Xava, 226 (ap. BDC, vii, 43).
|| 7. Mosca: joc de xiquets, en el qual el qui paga ha d'anar a peu coix i encalçar els altres fins que n'agafa un; els altres li van pegant cops amb les bufandes, i si el qui paga canvia de peu o posa els dos peus en terra, li peguen mentre fuig fins que arriba al toc o mare (Morella).
    Loc.
—a) Mosca!: exclamació admirativa (Empordà, Pla de Bages, Vallès, Penedès, Camp de Tarr.); cast. caramba! Axò per començar a fer broma.—Mosca!, Vilanova Obres, xi, 95.—b) Alerta mosques!: exclamació d'amenaça i advertiment (Mall., Men.); cast. ojo!, cuidado! Noltros som noltros, y alerta a mosques, Ignor. 1.—c) Color d'ala de mosca: color fosch perdut, aclarit pel pas del temps.—d) Afluixar la mosca: pagar, treure diners sense ganes de gastar-los.—e) Tenir mosca: sentir-se un animal picat de mosca, especialment els bous i altres bísties grosses; manifestar irritació o espantar-se els animals per la picada d'aqueixes mosques.—f) No haver-hi ni una mosca: no haver-hi ningú.—g) No sentir-se una mosca: haver-hi un silenci absolut.—h) Com a mosques: en gran quantitat. «Morien com a mosques». «Els soldats queien com a mosques».—i) Haver-n'hi més que mosques: haver-n'hi en gran nombre, incomptable.—j) Haver n'hi tan poc com mosques blanques: no haver-n'hi gens.—l) Caçar mosques: passar el temps sense treballar o fent coses inútils.—m) Espolsar o Arruixar les mosques a algú: tupar-lo, donar-li ventim.—n) Cagar-s'hi la mosca, en una cosa: posar-s'hi grans dificultats; esguerrar-se un assumpte per intromissió de persones o coses pertorbadores.—o) Saber ventar-se les mosques o espolsar-se les mosques: saber-se defensar o alliberar de perills i dificultats.—p) Esser com una mosca dins la llet: esser molt negre i vestit de blanc (Mall.).—q) Esser lleuger com la mosca dins la mel: esser feixuc, no tenir res de lleugeresa.—r) Caure-hi com sa mosca dins la mel (o dins es brou): caure de ple dins un perill, inadvertidament, com una mosca quan es deixa enganxar per la mel (Mall.).—s) Lligar totes les mosques: prendre totes les precaucions o atendre a totes les coses pendents (Empordà). «Abans que no has lligat totes les mosques, ja no arribes d'hora».—t) Parar-se en una mosca, o en cametes de mosca: aturar-se per detalls insignificants.—u) Pujar la mosca al nas d'algú: sobrevenir-li la irritació, irar-se molt.—v) Treure's la mosca del nas: alliberar-se hàbilment dels perills o molèsties.—x) Per por de mosques: per por de qualque cosa imprevista (mall.).—y) Picar la mosca: bufar, delatar (val.).
    Refr.
—a) «Bon punyat són tres mosques»: es diu per demostrar menyspreu envers una cosa insignificant per la seva escassesa.—b) «Totes les mosques tenen tos» o «Totes les mosques prenen tabaco»: es diu referint-se a una cosa en què tots volen intervenir. i especialment a coses d'home en què volen intervenir criatures.—c) «Si tens mosca, posa-t'hi brots»: es diu per demostrar menyspreu vers la irritació o disgust d'algú (Mall.).—d) «A qui s'unta de mel, les mosques li corren darrera»: significa que a les persones massa benèvoles les exploten i n'abusen.—e) «Les mosques van a la mel»: vol dir que la gent cerca que la tractin bé i que li donin profit.—f) «S'agafen més mosques amb una cullerada de mel que amb un barril de vinagre»: significa que es capten millor les voluntats amb un tracte amable que amb imperi i imposició.—g) «L'àguila no caça mosques»: vol dir que els de gran posició no es rebaixen a tractar amb gent que consideren baixa.—h) «Una mosca no fa estiu»: significa que un cas especial, isolat, no desment una regla, sinó que la confirma.—i) «La mosca fuig de l'olla que bull»: vol dir que els perills visibles fan fugir la gent.—j) «Quan a les sis fa fosca, mor la mosca»: vol dir que en començar a escurçar-se el dia per la proximitat de l'hivern, les mosques desapareixen.—l) «Qui mata una mosca a l'abril, en mata mil»: es diu perquè l'abril és el temps en què les mosques tenen tendència a augmentar.—m) «A boca tancada no entren mosques»: indica els avantatges de parlar poc o de no dir res.—n) «Moltes mosques maten un ase»: significa que a força de gran nombre, els éssers petits arriben a dominar els grans.—c) «A ase magre, mosques»; «A ase magre, tot són mosques»: vol dir que el qui pateix de misèria sol esser victima d'altres calamitats, o que aquestes solen anar als qui ja en sofreixen d'altres.
    Fon.:
móskə (or., bal.); múskə (pir-or.); móska (Andorra, Esterri, Pont de S., Bonansa, Tamarit de la L., Tortosa, Cast., Val.); móskɛ (Sort, Tremp, Ll., Pla d'Urgell, Falset, Gandesa, Maó); mɔ́ska (Pego, Elx); mósсə (Palma, Manacor, Felanitx, Pollença); móʃka (L'Alguenya).
    Intens.:
—a) Augm.: moscassa, moscarra, moscarrassa.—b) Dim.: mosqueta, mosquetxa, mosquel·la, mosqueua, mosquiua, moscona, moscó, moscoia, moscarrina, moscarrinoia, moscarrinoi.—c) Pejor.: moscota, moscot.
    Etim.:
del llatí mŭsca, mat. sign. I, || 1.