Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. nadal
veure  2. nadal
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. NADAL m.
|| 1. Festa commemorativa del naixement de Jesucrist, que se celebra el dia 25 de desembre; cast. navidad. E tenguem la [sic] Nadal a Alcaniç e l'Aninou en Tortosa, Jaume I, Cròn. 472. La vespra de Nadal tothom dejunà, Muntaner Cròn., c. 171. La festa de sent Esteve qui és l'endemà de Nadal, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 236).
|| 2. El mes de desembre (en el dialecte alguerès).
|| 3. Nom propi d'home; cast. Nadal, Natividad. Nadal de Castelló, Rendes Rey Ar. (Col. Bof. xxxix, 186).
|| 4. Llin. existent a Celrà, Barc., Olesa de Bonesvalls, Àger, Almenar, Tarr., Valls, Montblanc, Alcora, Mall., Men., etc.
    Loc.
—a) Durar de Nadal a Sant Esteve: durar molt poc. Sant Esteve és el dia immediat a Nadal.—b) Tornar a tenir Nadal amb cinc festes: tornar a estar aturats, o embolicats, o a sofrir les mateixes molèsties (Mall.).
    Refr.
—a) «De Santa Llúcia a Nadal, tretze dies per igual»; es diu perquè la festa de santa Llúcia és a tretze de desembre, o sia, tretze dies abans de Nadal. A les comarques de La Selva, Empordà, Pla de Bages i altres, es diu: «Santa Llúcia a la Bisbal, tretze dies per Nadal».—b) «De Nadal a Sant Julià, tretze dies hi ha» (Gomis Met. Agr. 126).—c) «De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes» (Empordà).—d) «Cada cosa a son temps, i a Nadal neules» (Mall.).—e) «Per Nadal maduren les nesples».—f) «Nadal en dilluns, festes a munts» (Urgell, Segarra, Calasseit, Maestrat).—g) «Nadal en dimarts, les festes a grapats» (Urgell).—h) «Nadal en dimecres, sembra camps i feixes» (BDC, xviii, 133).—i) «Nadal en dijous, sembra plans i pujols, i amb prou feines faràs palla pels bous» (Penedès); «Nadal en dijous, penja s'arada i ven es bous» (Men.): expressa la creença vulgar que si cau Nadal en dijous, la collita serà escassa.—j) «Nadal en divendres, sembra fins les cendres» (Garrotxa, Urgell). —k) «Per Nadal, el porc en sal».—l) «Per Nadal, cada ovella al seu corral»: significa que per les festes de Nadal tothom procura estar amb la família, i els qui en viuen enfora solen anar-hi a passar aquells dies.—m) «Un Nadal no fa mal» (Men.); «Un Nadal no espenya» (Mall.); «Un Nadal no enderroca una casa» (Mall.): significa que una despesa extraordinària feta en ocasió solemne i que no es repeteixi, no sol causar gran trastorn econòmic.—n) «Cada dia no és Nadal»: vol dir que els menjars i despeses extraordinàries han de reservar-se per als casos de solemnitat especial.—o) «Per Nadal, qui res no estrena, res no val»: es diu perquè les festes de Nadal solen esser l'ocasió de treure vestit nou.—p) «Per Nadal, ni en alls ni en cebes empleïs ton cabal»: significa que per les festes nadalenques cal menjar coses fines i no les de cada dia (Urgell, Segarra).—q) «Per Nadal, una passa (o «un pas») de pardal»: vol dir que el dia comença a allargar-se una mica.—r) «Per Nadal, fred com cal»: vol dir que pel temps de Nadal és propi que faci fred.—s) «Si per Nadal al joc, per Pasqua al foc»; «A Nadal jocs i a Pasqua focs»; «Per Nadal al carrer, per Pasqua al recer»; «Per Nadal al sol, per Pasqua al foc»; «Si Nadal fa estiu, Pasqua prop del caliu»; «Qui per Nadal s'assolella, per Pasqua es torrella»: signifiquen que si per Nadal fa sol i bon temps, per Pasqua farà fred.—t) «Nadal sense lluna, de cent ovelles no en queda una» (Empordà); «Quan Nadal és sense lluna, de mil fedes n'escapa pas una» (Rosselló); «Nadal amb lluna, cent ovelles no fan per una» (Men.): vol dir que si per Nadal no fa lluna, el temps serà molt cru.—u) «D'ací a Nadal, calça no em cal; de Nadal enllà, calça no em caldrà» (Cat.); «A Nadal, capa no em cal, i d'allí en enllà, fred ja no en fa» (Alcoi): ho diuen els qui porten poca roba en temps hivernenc.—v) «Entre Tots-Sants i Nadal, ni boires ni mestral».—x) «De Tots-Sants a Nadal, perd la fornera son cabal» (Gomis Met. Agr. 127).—y) «De Santa Caterina a Nadal, un mes igual» (val.).—z) «Quan plou per Nadal, el blat és xic al segâ'l» (Penedès).
    Cult. pop.
—Nadal és la festa més alegre i més respectada de l'any. Comença el 24 de desembre (dissabte de Nadal o vetlla de Nadal) amb les matines que precedeixen la missa del gall; aquesta se celebra a la mitjanit, i a certes comarques a les cinc del matí del dia 25, que és pròpiament el dia de Nadal. El dia següent és la segona festa, que no és de precepte, però se celebra generalment amb el descans i amb bones menges.—Les matines i la missa del gall van acompanyades de cerimònies extralitúrgiques més o menys tradicionals, diferents segons les comarques; a Mallorca es conserva l'antiquíssim cant de la Sibil·la (V. l'article sibil·la), i a diverses contrades se celebra encara l'adoració de l'infant Jesús pels fidels, i especialment pels pastors. A València els xiquets canten albades de felicitació a les portes de les cases, essent obsequiats amb un aguirnaldo de castanyes, anous, ametlles, figues seques, porrat, etc. Val a dir que aquests costums es van perdent o s'han perdut gairebé pertot arreu. Poden veure's descrits ap. Amades Diad. i, 18-25, com també la tradició de les fogueres davant l'església, els pessebres parroquials i les músiques i albades (Amades Diad. i, 28-34).—El costum dels pessebres (anomenats betlems a València i les Balears) és un dels més típics i agradosos de les festes nadalenques: es construeixen els betlems a moltes cases particulars, amb figuretes de terra que representen el nen Jesús, Maria Santíssima, sant Josep, els pastors i els reis d'Orient, i amb casetes de fusta o de suro, tot distribuït dins un recinte voltat de muntanyes també de suro i llenya, amb brancam i verdesca per a imitar la vegetació En conjunt, els pessebres o betlems constitueixen una bella mostra d'art popular i de devoció cristiana.—En el Principat, i ara no tant a València i a Mallorca, és un element important d'aquestes festes el tió de Nadal, que es transporta a la casa dies abans de la festa i és atès degudament pels infants, que el consideren un ésser viu i li donen aliment perquè, en venir la nit de Nadal, en puguin treure a cops de bastó les llaminadures que porta dintre. «Tió, caga torró!» és el mot d'ordre amb què els nens, pegant-li garrotades, obliguen el tió a deixar anar el torró que els pares han preparat convenientment darrera el tronc, de manera que la mainada no el vegi fins que el tió ha rebut les bastonades.—El dinar del dia de Nadal sol esser de gran solemnitat i molt abundant: el plat típic és generalment a base de carn de galldindi o capó, i a Mallorca, de porcella rostida. Els menjars dolços de Nadal són principalment les coques, crespells i torró; a les Balears es coneixen també les neules, la pasta real (d'ametlla i sucre) i a Menorca el cuscussó; a València fan coques, pastissets de glòria, casques, i a alguns pobles ensucrat (de roses de dacsa).—Per Nadal tothom es felicita mútuament, i és costum que es facin visites de felicitació entre parents i amics. En aquestes visites fetes als avis, oncles, etc., hi ha llocs on s'acostuma que els visitants obsequiïn els fills, fillols, nebots o néts amb alguna llepolia o amb diners (els diners de nous, que diuen a Menorca).—Hi ha alguna creença relacionada amb l'hora de mitjanit de Nadal, en què, segons tradició, nasqué Jesucrist. A alguns pobles de Mallorca les dones creuen que posant una lloca el dia de Santa Bàrbara, i naixent els pollets el dia de Nadal (com és natural, perquè les lloques coven vint-i-un dia). si n'hi ha un que neixi a mitjanit, quan és gran canta cada hora.—Altres notícies folklòriques sobre les festes de Nadal es troben ap. Amades Diad. i, 17-38; Griera, Litúrgia popular (BDC, xviii, 8-14); Alcover Cont. 496-565; Camps Folkl. Men. i, 60 i ss.; Serra calend. folkl. 331; Martínez Folkl. iii.
    Fon.:
nəðáɫ (pir-or., or., bal.); naðáɫ (occ., val.); naɾál (alg.).
    Etim.:
del llatí natāle, ‘dia del naixement’.

2. NADAL, -ALA m. i f.
Egoista dissimulat; persona que amb aparença d'innocent procura per ell i no pels altres (Mall.). «Quin nadal hi ha amb tu!»
    Fon.:
nəðáɫ (mall.).
    Intens.:
nadalet, -eta; nadalot, -ota.
    Etim.:
aplicació vulgar metafòrica de nadal art. 1, tal vegada de Nadal com a nom propi; però més probablement cal considerar aquesta aplicació de nadal com a procedent de pardal, modificat per eufemisme que l'ha fet identificar amb el mot nadal del primer article; com que pardal és en mallorquí una paraula indecent, s'ha cercat una manera de desfigurar-la i s'ha adaptat a un altre mot acabat en -al (en aquesta cas nadal), tal com altres expressions indecoroses s'han transformat en paraules semblants (collons en cobrombos, com és vera la missa en com és vel-la llissa, etc.).