Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  oca
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OCA f.
|| 1. Ocell palmípede lamel·lirostre del gènere Anser, i principalment l'espècie Anser anser, semblant a l'ànec, però més gran, de plomatge gris cendrós per damunt i blanc per sota, procedent del nord d'Europa, domesticable i comestible; cast. oca, ganso. Carregat fo de oques e de gallines Llull Blanq. 46. Negun no gos nodrir oques, ànets ne pavons, Eximenis Reg. II; c. 51. Ab sa ploma d'oca a l'orella, Pons Auca 244. Animal peu d'oca: animal que, en lloc de posar plana la pota, la posa un xic alçada de davant (Sta. Col. de Q.).
|| 2. Ocell de diverses espècies del gènere Branta, com l'oca de collar (Branta bernicla) i l'oca de bec curt (Branta leucopsis).
|| 3. Joc al qual es juga amb daus i un cartó on hi ha dibuixades 63 cases numerades formant una espiral, i cada jugador va movent la seva fitxa segons els nombres que treu a la sort, avançant o retrocedint segons les cases on s'atura la fitxa, i guanya el qui primer arriba a la casa seixanta-tres; cast. oca.
|| 4. pl. La carta que duu el nombre 22, en les rifes. La primera que surt de la bossa, si no els sap greu... és: las ocas!, Pons Colla 86.
|| 5. pl. Comissió que perceben els corredors de borsa (Griera Tr. xi, 36).
    Loc.
—a) Tenir sempre les oques a ferrar: estar sempre en moviment sense motiu ni utilitat (Rosselló).—b) Anar al cel de les oques: es diu que hi aniran els qui no creuen en Déu (Empordà).—c) Fer cara de merda d'oca: estar molt groc, tenir color de malalt (Empordà).
    Refr.
—a) «Sempre han tingut bec les oques»: significa que sempre hi ha hagut gent dolenta, que sempre han existit els mateixos mals o defectes o han passat les mateixes coses.—b) «Els darrers no guanyen oca, i si en guanyen, és molt poca»: vol dir que el qui arriba darrer té molts desavantatges.
    Fon.:
ɔ́kə (pir-or., or.); ɔ́kɛ (Tremp, Ll., Falset, Gandesa, Maó); ɔ́ka (Andorra, Calasseit, Tortosa); ɔ̞́ka (Cast., Val.); ɔ̞́kɔ (Al.); ɔ̞́kɛ (Sueca, Alcoi); ɔ̞́сə (Palma, Manacor, Pollença); ɔ̞́kə (Inca, Artà, Ciutadella).
    Intens.:
—a) Augm.: ocassa, ocarra, ocarrassa.—b) Dim.: oqueta, oquetxa, oqueua, oquiua, ocona, ocó, ocarrina, ocarrinoia, ocarrona, ocarró.—c) Pejor.: ocota, ocot.
    Var. ort.
ant.: ocha (Robert Coch 3; Cauliach Coll., ll. vi, d. 1a, c. 1); oqua (Proc. Olives 455); hoca (Flos medic. 123); hoqua (doc. a. 1342, ap. BABL, xii, 45).
    Etim.:
del llatí auca, mat. sign.