Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  orina
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ORINA (ant. urina). f.
Excreció líquida dels ronyons conduïda a la bufeta pels urèters i expel·lida per l'uretra; cast. orina. Suant e en urina e en les altres feces, Llull Arbre Sc. i, 102. Cascun dia de matí la orina nostra sguarden per tal que la disposició de nostre cors regoneguen, Ordin. Palat. Mostrar-vos-he un jorn l'orina, Spill 5847. Per què algunes urines són grosses e altres són subtils?, Albert G., Ques. 37 vo.
    Refr.
—a) «No em desagrada l'orina; i pixava sang»: es diu referint-se a algú que no fa cabal de símptomes greus.—b) «Orina clara, figues al metge»: significa que si l'orina és clara, senyal que el malalt ja s'ha guarit.—c) «Orina d'or, el frare al cor»: té el mateix significat que el refrany anterior.
    Fon.:
uɾínə (pir-or., or., men., eiv.); awɾínɛ (Ll.); awɾína (Tortosa); oɾína (Cast., Val., Al.); oɾínə (Mall.); uɾína (alg.).
    Sinòn.
(vulgars): orí, orins, pixat, pixum.