Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  paella
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

PAELLA f.
|| 1. Recipient de ferro, de base circular i de vores inclinades i de poca altura, amb un mànec llarg o amb dues anses petites, que serveix per a fregir ous, patates o altres aliments; cast. sartén. Una paella de ferre per peix a fregir, doc. segle XIV (BSAL, x, 370). Una paeila gran ab sa giradora, doc. a. 1373 (Miret Templers 556). Item més payella que s'és perduda, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 215). Una pahela [sic] e una ola de aram que compraren los sclaus, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 130). La payela estant al foch ab oli bullent, Serra Gèn. 288. Vermella spuma, la qual bullia e feya brogit de paella ab poch oli bullent, Curial, iii, 22. Els engirbaré la payella, Pons Auca 112.
|| 2. Atuell de forma semblant a la paella de la cuina. Paella de la cola: recipient on els fusters couen l'aiguacuit (val.). Paella d'escalfar el llit: escalfador del llit (Ll., Urgell). Paella de malalt: orinal molt baix de vores, que serveix per a les evacuacions dels malalts que no poden llevar-se del llit.
|| 3. Guisat típicament valencià, d'arròs cuit amb carn de pollastre, conill o porc, peix, mariscos, caragols, llegums i altres ingredients; cast. paella. Tornen a la seua alqueria a menjar-se la sabrosa paella, Guinot Capolls 50. Fer una paella, o Anar de paella: fer una forada on es menja un d'aquests guisats (val.).
|| 4. Porció de terra on no arriba l'aigua del canal per a regar (Arbeca, ap. Griera Tr.).
|| 5. Peix pla, de color cendrosa pel damunt i blanquinosa per la panxa (Blanes, ap. BDC, xi, 61). Paella de mar, peix: Auris marina, Torra Dicc.
|| 6. Bolet de l'espècie Polyporus lucidus (Butll. Inst. HN, gener 1925); el bolet Ganoderma pseudoboletus (La Selva, Vallès).
|| 7. La paella: joc de xiquetes en el qual cada jugadora té el nom d'un dels ingredients de la paella valenciana, i l'ama les va anomenant i cada una ha d'alçar-se quan l'anomena a ella (Gandia, Pego).
    Loc.
—a) Tenir la paella pel mànec: tenir els ressorts o disposar dels recursos per a dominar un assumpte, una empresa, una col·lectivitat, etc.—b) Esser més gormand que la paella: esser molt gormand; es diu perquè la paella sempre sol tenir dins ella coses saboroses.—c) Semblar que ha llepat la paella: estar molt mascarat.—d) Treure algú de la paella i metre'l en les brases: (ant.) treure'l d'un perill o dificultat i ficar-lo en una situació més difícil. Mala havem proceït, car nosaltres havem tret aquest de la paella e havem-lo mès en les brases, Decam. i, 160.—e) Fer del cel paella: (ant.) fer veure allò que no és, obrar fingidament. Bé lo joch juguen | de passa passa, | de carabaça | ne fan cistella, | del cel paella | e del hom moça, Spill 5502. Podent, ab la verge, del cel fer paella, Viudes donz. 408.—f) Llevar-se a toc de paella: llevar-se molt tard, gairebé a l'hora de dinar (Alella).
    Refr.
—a) «Si has d'esser mascarat, ho seràs d'una paella»: significa que el qui malparla d'un altre, moltes vegades és un que està tocat del mateix vici que censura.—b) «Diu el perol a la paella: fes-te enllà, no em mascares» (Val.); «Diu l'olla a la paella: fuig d'aquí i no m'emmascaris; i la paella diu al carbó: fuig, que m'embrutes»; «Sa pella diu a s'olla: mascarella!» (Mall.): es diu referint-se als qui censuren en els altres aquells defectes que ells mateixos tenen.—c) «Qui té la paella pel mànec, fa anar l'oli allà on vol» (Cat., Bal.); «Qui té la paella pel mànec, frig quan vol» (Val.): significa que el qui disposa dels ressorts o recursos per a dirigir un assumpte, una empresa, una col·lectivitat, etc., els aprofita en la forma que més li convé.
    Var. form.:
padella (Auie uns ferres plans de foch, Item dues padeles, doc. segle XIV, ap. Catalana, ii, 165); pella (mall.). (E puys prin hom de bon lart e fon-lo en la pella, Flos medic. 210).
    Fon.:
pəéʎə (or., bal.); paéʎa (Andorra, Calasseit, Tortosa, País Valencià); paéʎɛ (Tremp, Urgell, Ll., Falset, Gandesa, Sueca, Alcoi); pəðéʎə (Puigcerdà, Ripoll); paðéʎa (Bonansa, Pont de S., Cardós, Benavarre); pəјéʎə (Empordà, Garrotxa, Ribes, Ripoll, Lluçanès, Vic, Barc., Eiv.); paјéʎa (Sant Julià d'Andorra); paјéʎɛ (Organyà); péʎə (mall.) Les formes paiella del Principat i pella de Mallorca s'apliquen als significats || || 1 i 2, però no al || 3, procedent de València.
    Intens.:
—a) Augm.: paellassa, paellarra.—b) Dim.: paelleta, paelletxa, paelleua, paelliua, paellona, paelloia, paelló.—c) Pejor.: paellota, paellot.
    Etim.:
del llatí patĕlla, mat. sign. || 1.