Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pallars
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

imatge  PALLARS topon.
Comarca natural i antic comtat català, que confina al N. amb França, a l'E. amb la vall d'Andorra i l'Urgellet, al S. amb el Montsec i a l'O. amb el Ribagorça i la vall d'Aran; forma una sèrie de valls i muntanyes regada pel riu Noguera Pallaresa, i conté les altures més enlairades de les terres de llengua catalana. Es divideix en dues subcomarques: el Pallars Subirà o Alt Pallars, i el Pallars Jussà (que coincideix aproximadament amb la Conca de Tremp). Les poblacions principals són Sort i Tremp. Foren-hi tots los barons de Aragó et de Ribagorça e de Pallars, Desclot Cròn., c. 30. D'aquell linatge de Madiona són exits los de la casa de Pallars, Curial, iii, 74. Vent de Pallars: vent del nord-oest (Urgell).
    Refr.
—a) «Vent de Pallars, aigua al detràs»; «Vent de Pallars, si no portes manta, et mullaràs» (Pla d'Urgell).—b) «De Pallars a Morella, una meravella; de Morella a Pallars, no en tastaràs» (Granadella).
    Fon.:
paʎás (occ.); pəʎás (or.).
    Etim.:
incerta. Segons Balari Oríg. 83 i ss., ve del llatí palĕāres, que originàriament significava ‘barballeres de bou’ i secundàriament s'aplicà a designar les roques pendents a manera de cortinatges o torres, que es troben en les abruptes muntanyes de certes regions del Pallars, com per exemple en el pas de Collegats. Segons Griera (BDC, xviii, 146), Pallars ve del llatí palĕāres derivat de palĕa, amb el significat de ‘cabanyes’, ‘pallers’, ‘cases cobertes de palla’. Tant Balari com Griera citen el topònim castellà Pajares en corroboració de les respectives teories etimològiques referents a Pallars.