DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PINSA f.:
V. pinça.

PINSÀ m.
|| 1. Ocell de la família de les fringíl·lides, del gènere Fringilla, d'uns 16 cm. de llarg, bon cantador; cast. pinzón. Pinsà, aucell: Haec Frigilia, Haec Fringella, Haec Spiza, Lacavalleria Gazoph. Piteja lo pinsà, canta l'alosa, Canigó i. De pinsans, n'hi ha de dues classes: els que fan el cant manresà i els del cant vigatà; tothom sap que els segons són considerats millors que els primers, Pla SB 104. N'hi ha dues espècies: el Fringilla caelebs i el Fringilla montifringilla. a)   L'espècie Fr. caelebs té les ales grises amb dues bandes transversals blanques, l'esquena parda vermellosa, el clatell i costats del coll d'un gris blavós, el front negre i el ventre vermell vinós; cast. pinzón real.—b) L'espècie Fr. montifringilla té les ales predominantment grogues, el cap i l'esquena negres, i la gargamella, el pit i la part superior de les ales d'un groc vermellós o ataronjat; cast. pinzón juncal. Aquesta espècie té els noms especials de pinsà boig, pinsà mec i pinsà gavatx.
|| 2.   Pinsà borroner: ocell de la família de les fringíl·lides, espècie Pyrrhula vulgaris, de color gris per damunt i blanc pel ventre; és cantador, imitador del cant d'altres ocells; cast. pinzón real, boyerillo.
Pinsà: llin. existent a Calonge i Lloret de Mar.
    Loc.—a) Alegre com un pinsà: es diu d'una persona de caràcter molt alegre i rioler.—b) Dur tanta carn com un pinsà: estar molt magre (Mall.).
    Var. form. (dial.): prinsà.
    Fon.: pinsá (pir-or., or., val., bal.); pinzá (Vall d'Àneu, Sort, Tremp, Gandesa, Calasseit, Tortosa, Llucena); pɾinsá (Sta. Col. de Q., Alcoi).
    Intens.:—a) Augm.: pinsanàs, pinsanarro.—b) Dim.: pinsanet, pinsanel·lo, pinsanetxo, pinsaneu, pinsaniu, pinsanó, pinsanoi, pinsanei, pinsaningo, pinsanengo.—c) Pejor.: pinsanot.
    Etim.: del llatí *pinciōne, mat. sign., amb canvi de sufix, segons Meyer-Lübke REW 6509a.