Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. piteu
veure  2. piteu
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PITEU o PITEUS
|| 1. topon. ant. Comtat de Poitiers, en el sud de França. Ramirus monjo... fon muylerat ab filla del comte de Piteus appellada Matilde, Boades Feyts 232.
|| 2. m. ant. Nadiu del Poitou, regió del sud de França. Alguns cavallers... de la vila de Perpenyà los quals han hagud certa desconfita ab los piteus, doc. a. 1462 (Col. Bof. xxii, 33). Per la gran por que s'és mesa per la terra d'aquests piteus, no tenia DCC hòmens, doc. a. 1462 (ibid. 90).
|| 3. topon. Nom antic de la vila de Sant Llorenç de Morunys, que avui encara s'anomena Sant Llorenç dels Piteus. Item pres lo dit senyor quan anà ha Ampurlà ab lo senyor rey als Piteus, hun cauayll del honrat en Bernat Conill, doc. a. 1395 (Miret Templers 563).
|| 4. m. Drap ordinari, de color blanc, negre o blau, fabricat a Sant Llorenç de Morunys i que serveix principalment per a fer peücs, capes de pastor i mantes de traginer. «Aquí van aquestes calces | que me les va dar l'hereu; | encara que sien velles, | són fetes de bon piteu» (BDC, xix, 190).
    Etim.:
dels noms topogràfics francesos Poitiers i Poitou.

2. PITEU m.
Peülla o ungla del porc (Cast., Val.); cast. pezuña. La dona, com el porc, tota s'aprofita, fins els piteus, Bol. Dim. 138.