Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. porro
veure  2. porro
veure  1. porró
veure  2. porró
veure  3. porró
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PORRO m.
|| 1. Planta liliàcia de l'espècie Allium porrum, semblant a l'all comú, de bulb senzill i llarguer, fulles planes un poc carenades, umbel·la globosa de flors rosades-blanquinoses i verdoses en la carena; es conra en els horts i serveix com a condiment; cast. puerro. En la espècia del porro en què el porro femella és pus digestible que'l masculí, Llull Arbre Sc. i, 79. De cols, spinachs, de porros, de alls e de totes altres ortalices sia donada delma, Jaume I, Sent. Menjant porros, los quals són de vil sabor, que no crec que res hi haja bo, Decam. i, 144. L'aiga dels porros can és dada a beure val contra la mordedura de la serp, Medic. Part. 156. a) Porro bord o porro de porc: planta de l'espècie Allium polyanthum (Mall., Men.), anomenat també porradell; cast. ajipuerro, puerro silvestre.
|| 2. Peça de ferro cilíndrica que forma la prolongació d'un eix o arbre i va encaixada dins una altra peça de màquina; cast. pezón. a) La que va ficada dins el cap inferior de l'arbre del molí de vent i que per l'altre extrem balla dins el dau del tafarrell o jasseró (Mall.).—b) La que va ficada a l'extrem inferior de l'espiga i per l'altre cap va ficada a la llapassa del quintar, en la premsa de biga de tafona (Mall.).
|| 3. Tap de fusta que serveix per a tapar el canó per on carreguen l'alambí (Manacor).
|| 4. fig. Sorpresa, cosa que ocorre de manera contrària a la que s'esperava (Mall.); cast. chasco. Posar (o donar o pegar) un porro: donar una gran sorpresa. Encara no s'ha trobat s'enginy de posar es porro an es catalans, Roq. 20. Considerau ara quin porro se'n durà l'amo En Gregori, Alcover Cont. 346. a) Porro!: crit amb què els segadors, quan acabaven la feina, feien befa dels que encara no l'havien acabada (Mall.). «Al·lota, ¿que no t'han dit | que segava com un moro? | Jo vénc per posar es porro | als que s'hagin adormit» (cançó pop. de segar).
    Refr.

—«A tal hora porros?» (Mall.); «A bona hora porro!» (Eiv.): es diu referint-se a una cosa extemporània.
    Fon.:
pɔ́ru (or.); pɔ́ro (occ.); pɔ̞́ro (val., mall.); pɔ̞́ru (men., eiv.); pɔ́ruk (pir-or.).
    Var. ort.
ant.: poro (Flos medic. 262).
    Etim.:
del llatí pŏrrum, mat. sign. || 1.

2. PORRO m.:
V. porró, art. 1.

1. PORRÓ m.
|| 1. imatge  Vas de vidre de forma bulbosa o amplament cònica, que a la part superior té un coll o prolongació per on es pot omplir, i a la part inferior un broc llarg, ample de baix i prim de l'altre extrem, per on brolla a raig prim el líquid que hi està contingut; generalment serveix per a beure vi (or., occ., val., bal.); cast. porrón. En un porró | aygua beureu, Spill 950. Dues escudelles trencades e un porró... tot malforchat e romput, doc. a. 1493 (Archivo, vii, 113). Va xerricar d'un porró que li va acostar l'ermitana, Massó Croq. 73. Porró garberer: un porró molt gran, deu o quinze vegades més capaç que l'ordinari, que va posat en una cistella plena de palla i serveix per a donar a beure vi als garbers o segadors (Urgell).
|| 2. Pitxer o gerro amb una ansa (val., eiv.); cast. jarrito. Porro o pitxell de terra: Hic Urceus, Lacavalleria Gazoph. Un petit porro de plata, doc. a. 1698 (Rev. Cat. vi, 380).
|| 3. Mesura de líquids equivalent a 94 centilitres (or., occ.); cast. porrón. Una vintena de porrons per viatge, bé els podré dur, Pons Auca 238.
|| 4. fig. i eufem. Orinal (Ribagorça, Maestrat, Plana de Cast.); cast. vaso de noche.
    Refr.

—«A un porró sense vi, digues-li vidre»: significa que no cal donar cap importància a les persones o coses que no actuen, que no tenen eficàcia (Olot).
    Cult. pop.
—Hi ha la creença que, quan es trenca un porró i es vessa el vi que contenia, és senyal segura de bona sort, però cal que sigui trencat casualment i sense gens d'intenció (Catalana, vi, 140).
    Loc.

Orinar fora del porró: sortir de la qüestió o extralimitar-se en les seves pretensions o atribucions (Cast.).
    Var. form.:
porro (dial.).
    Fon.:
puró (or., men., eiv.); poró (occ., val., mall.); póru (pir-or.); póro (Andorra, Esterri, Sort, Boí, Àreu, Alós, Isil, Lladorre, Tremp); púru (Ross.).
    Intens.
—a) Augm.: porronàs, porronarro.—b) Dim.: porronet, porronetxo, porronel·lo, porroneu, porronic, porroniu.—c) Pejor.: porronot.
    Etim.:
derivat, amb el sufix -ōne, del llatí pŏrrum, ‘all porro’, per la semblança de forma d'aquesta hortalissa amb el cos bulbós del porró. La forma porro amb el sentit de ‘porró’ es deu explicar com a regressió damunt porró interpretat com a derivat diminutiu.

2. PORRÓ m.
Porro del molí de vent (Eiv.).

3. PORRÓ m.
Maduixa (Figols, ap. Krüger HPyr. A I, 54).