DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PRACTICANT adj. i subst. m. i f.: cast. practicante.
|| 1. Qui practica. Amostrar les herbes als studiants practicants sobre elles, Ordin. Univ. 1596, 32. Ell ha estat sempre respectuós amb totes les idees i amb llurs practicants, Casp Proses 72. Catòlic practicant: el qui compleix les pràctiques ordenades per l'Església catòlica.
|| 2. Persona que exerceix pràcticament una professió sota les indicacions d'un tècnic superior. Especialment: a) El qui té títol legal per a exercir la cirurgia menor o per a preparar i despatxar medicaments.
    Fon.: pɾəktikán (Barc.); pɾaktikánt (Val.); pɾəttiсánt (Palma).