Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  rabeig
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RABEIG m.
|| 1. Acció i efecte de rabejar. Com en aquell temps no s'acostumava fer es rebeig, Ignor. 31.
|| 2. a) Lloc on una aigua corrent baixa amb força; la mateixa aigua en moviment; cast. rápido. Muntaren en una barqueta e anaren-hi, mas... tornaren-se'n que no y podien durar, tant era gran lo rebeig del aygua en aquell lloch, Desclot Cròn., c. 75. A un pam de distància del ham un tros de plom arrodonit, perquè, àdhuch en las corrents y rebeigs, l'ham se mantinga sempre a fons, Bosch Rec. 270.—b) Lloc o vorera on es desfan les onades; cast. rompiente (Salvat Dicc. Enc.).
|| 3. Lloc d'un riu on és fàcil rabejar-se o banyar-se; cast. remanso. Mit la bèstia al rebeyg al aygua, MS Klag. segle XIV, 14. Tant prest com haureu sagnat, meteu lo cauall al rebeig de la aygua, e l'aygua que li cobre les sagnies, Dieç Menesc. ii, 8. Camina i neda Alcides vers l'hort de les cantúries, | de morses i tremelgues i catxalots rabeig, Atlàntida v.
|| 4. fig. Agitació, sacsada de l'esperit; cast. sacudida. Sense voluntat ni força per a dissimular l'estrany rabeig que a tothom inspira la meva persona, Santamaria Narr. 27.
|| 5. fig. Renyada forta (Mall.); cast. trepe. «Oh quin rabeig te'n duràs | si se n'adonen!» (codolada mallorquina).
    Fon.:
rəβέʧ (or.); raβéʧ (occ.); rəβə́ʧ (mall., Ciutadella).
    Etim.:
derivat postverbal de rabejar.