DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RUTILANT adj.
Que rutila; cast. rutilante. Lo dit Sipió, hom jove tot rutilant, resplandia en les sues armes, Scip. e An. 73. Un bell infant | tot rutilant | e luminós, Spill 3566. Laquesis, verge alemanya, nada de clara sanch e rutilant per inextimable bellesa, Curial, i, 41. Que es presenti... amb la corona i l'aspecte rutilant de les solemnitats, Espriu Esther 20.
    Etim.: pres del llatí rutilānte, mat. sign.