Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  saliner
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SALINER, -ERA m. i f. i adj.
|| 1. adj. Pertanyent o relatiu a les salines, a la producció i comerç de la sal; cast. salinero. Nacre verd amb ulls de plata, | mar saliner de setze anys, Bonet Coral 21. Barca salinera: la que tragina sal (Eiv.).
|| 2. m. i f. Qui treballa a les salines o es dedica al comerç de sal; cast. salinero. Los quals [prohòmens] han plen poder, ab dos o ab tres dels pescadors o saliners, que partesquen totes les obres de les salines, Cost. Tort. IX, xxviii, 1. Auyatz què mana lo balle del s. Rey a totz los saliners e a totes les salineres qui venen sal a menut, doc. a. 1313 (RLR, xxix, 67).a) m. Funcionari que, quan la sal era monopoli de l'Estat, guardava la vorera de mar procurant que no es congriàs sal dins els cocons, i si se n'hi congriava, els embrutava de terra perquè la gent no se l'endugués (Manacor).
|| 3. m. Que serveix per a tenir sal. Especialment: a) Caixeta o boteta de fusta destinada a tenir la sal per al maneig de la cuina (Vall d'Àneu).—b) Lloc on hi ha les saleres o pedres planes on es posa la sal que el bestiar ha de menjar (Aguiló Dicc.).
|| 4. adj. (Maó o rajola) que se salina, que surt vermellós del forn perquè està mal cuit i que s'esmicola o corca aviat (Aguiló Dicc.).
|| 5. m. i f. i adj. Nadiu o propi dels pobles o llocs anomenats Les Salines; a Eivissa, habitant o nadiu de Sant Jordi i de Sant Francesc, que són els pobles del quartó de Ses Salines.
Saliner: llin. existent a Serra, Ullà, Port de la Selva, Armentera, St. Jordi Desvalls, St. Feliu de G., etc.
    Fon.:
səliné (or., bal.); saliné (occ.); salinéɾ (val.); salinέ (Vall d'Àneu).