DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SARDANA f.
Dansa catalana que ballen tants dansaires com es vulgui, agafats per les mans i formant una rodona; cast. sardana. Que's prohibescha lo ball de la sardana y altres balls desonests, doc. a. 1552 (ap. Corominas DECast, iv, 149). Sonants cansons inhonestes e ballant sardanas, doc. a. 1573 (Amades Sard. 34). Hi hagués sarau... va començar amb el ball de dos a dos en vàries danses o amb la Cerdana, en la qual hi entren tots els que hi caben, doc. a. 1625 (ibid. 41). La sardana és la dansa més bella | de totes les danses que es fan i es desfan, Maragall Obres, i, 165. Sardana curta: la forma antiga de la sardana, composta de 24 compassos (vuit de curts i setze de llargs). Sardana llarga: variant moderna en què la dansa es pot prolongar en un nombre indefinit de compassos. Sardana empordanesa: varietat de sardana en què els balladors es mouen cap a l'esquerra. Sardana selvatana: aquella forma de sardana en què els dansaires es mouen cap a la dreta.
    Loc.—a) Haver-hi una bona sardana: haver-hi molta feina (Empordà).—b) Esser més llarga la sardana que el contrapàs: tenir més volum la part accessòria que la principal.
    Fon.: səɾðánə (or.); saɾðána (occ., val.).
    Etim.: desconeguda. Sembla relacionable amb l'adjectiu cerdà (i a documents antics apareix escrit cerdana, no sols en català sinó també en castellà), cosa que inclina a creure que és una dansa procedent de la Cerdanya. No hi ha, però, prova documental d'aquesta procedència. El fet és que a mitjan segle XIX la sardana es conservava gairebé únicament a l'Empordà (i no era coneguda a la Cerdanya); el fet d'haver compost una sardana el mestre Clavé va fer que aquesta dansa fos coneguda a Barcelona i a altres contrades, i començà a estendre's per moltes comarques catalanes; durant el segle XX ha continuat estenent-se fins arribar a tot el territori del Principat i al Rosselló. Per a la descripció coreogràfica i musical i per a més dades històriques, vegeu els llibres Com es balla la sardana d'Aureli Capmany, La Sardana de Joan Amades i el Diccionari de la Dansa de Pujol-Amades.