Diccionari Catalą-Valencią-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. segarra
veure  2. segarra
veure  segarrą
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinņnims  CIT  TERMCAT

1. SEGARRA
|| 1. topon. a) La Segarra; comarca natural situada entre el Mig Segre, el Cardener, el Pla de Bages, el Vallčs, el Penedčs, la Conca de Barberą i el Pla d'Urgell; es divideix en Alta Segarra (capital Cervera) i Baixa Segarra (capital Igualada).—b) Les Segarres: llogaret del terme del terme de Llasquarre (Ribagorēa).—c) Les Segarres Altes i Les Segarres Baixes: llogarets del municipi de Tolva (Ribagorēa).
|| 2. f. Vent del sud-oest (Empordą, Garrotxa, Plana de Vic).
|| 3. Llin. (escrit sovint Sagarra) existent a La Pera, Mataró, Badalona, Barc., Ąger, Albesa, Arbeca, Alcoletge, Ossó de Cinca, Brąfim, Valls, Almassora, Benassal, Castellfort, La Salzedella, Oropesa, Xątiva, Sedavķ, Dénia, Al., Elx, etc.
    Refr.
—a) «Quan l'Urgell plora, la Segarra riu».—b) «De la Segarra a l'Urgell, un clavell»: es diu de les noies que per casament van a parar d'un lloc a un altre.
    Etim.:
incerta; segurament pre-romana. Potser del basc sagar, ‘pomera’. Philipon (Rom. xlviii, 8) cita Segarra com a variant d'un altre mot antic que duia r simple, entre altres noms propis d'origen cčltic; es troba Sagarettos en Holder Altcelt. i, 3.

2. SEGARRA f.
Membre genital del marrą i del boc (Ll., ap. BDC, xix, 205).
    Etim.:
deformació de cigala per analogia del topņnim i cognom Segarra.

SEGARRĄ m.
Vent que ve de la Segarra (Conca de Tremp).