Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  siti
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SITI m.
|| 1. Objecte o lloc destinat a seure-hi; cast. asiento. Lo rey... levà's del siti en què seya, Desclot Cròn., c. 1. Juno... asseguda en un reyal siti tot negre, Curial, iii, 17. La princesa se començà a despullar, e Plaerdemauida li parà lo siti que Tirant la podia molt ben veure, Tirant, c. 216. Ey veuen un siti buyt, Aguiló Poes. 123. El Siti Perillós: nom que en els llibres de cavalleria del cicle bretó es donava a una cadira on no es podia asseure, sense que hi morís, un cavaller que no fos ple de bondat i puresa; aquesta cadira fou adoptada com a emblema per Alfons V. Marli lavòs fau I setga gran e maravalós... e dix... que ya nul hom no s'i asiurà qua no sia mort ho malmanat, tant fins que'l bon cavaler sia vangut..., per so sa matran an mortal peril sels qui así se seuran, per so yo met a él nom, per lo paril que y as, Siti Perilós, Graal 57. A'n Manuel Lopiç pintor..., de deboxar les lletres e siti perillós que són estats fets e probats en la dita chaquima, doc. a. 1442 (Est. Univ. vii, 25). Davant lo dit senyor rey, dins lo carro, li estava lo siti perillós molt bellament aparellat, Diet. Capellà. Prendre siti: asseure's. La senyora Pepa... prengué després siti a l'altra part de taula, Oller Pap. iii. Alçar els sitis: fer dissabte (Barc., ap. Aguiló Dicc.). Especialment: a) La part d'una cadira, d'un banc, etc., on reposa el cos de la persona que hi seu. Per un troç de cuyro de bedell vermell comprat e entrat en lo siti de la dita cadira, doc. a. 1437 (Arx. Gral. R. Val.). Sis cadires de brassos que los sitis són de clin, sis cadires de pi ab lo siti de bova, doc. a. 1799 (arx. de Montblanc).—b) Objecte cilíndric a manera de cabàs invertit, fet de palma i farcit de cli, de llana o d'espart, que serveix com a seient, principalment en els convents de monges de clausura (Ribera d'Ebre).—c) ant. Coixí o matalasset prim que es posava damunt un banc per fer més tou el seient d'aquest. Un siti de ploma ab cuberta de canamàs, doc. a. 1403 (Aguiló Dicc.). Un siti de banqual de lana cubert de canemaç negre desús e dejús, doc. a. 1430 (Aguiló Dicc.).—d) Cadireta per a seure-hi infants. Lo siti: Stibadium, Pou Thes. Puer. 199.—e) Jaç de sacpalls i una pell, que els traginers componen dins el carro per a jeure-hi quan van de camí durant la nit (Manacor).
|| 2. Base; objecte o lloc sobre el qual es basteix o descansa una cosa; cast. sitio, base. Siti de columna: Basis, Nebrija Dict. Per preu de quatre carretades de pedra entre claus, sitis e entrepeus, doc. a. 1459 (Arx. Gral. R. Val.). Especialment: a) Trast, solar per a edificar-hi (Tortosa, Alcoi, Eiv.); cast. solar. Lo siti de la ciutat e lo pati fos salpicat ab aygua beneyta, Eximenis II Reg., c. 6.—b) Depressió excavada a terra per bastir-hi una carbonera (Alcoi, Pego).—c) Lloc on estan col·locades les arnes d'abelles (Calasseit, Llucena); cast. colmenar.d) Estalvis per a posar-hi l'olla (val.); cast. rodaja. Siti de la olla: Sessibulum ollae, Pou Thes. Puer. 151.—e) Base de pedra damunt la qual va bastida la caixa del molí d'escorça (Esporles).—f) Caixó dins el qual va muntada una mola d'esmolar. Una mola gran, apta a smolar, ab son siti, doc. a. 1437 (BABL, xi, 158).—g) Peça de fusta o de pedra sobre la qual està col·locada una bóta o barril. Bótes aposentades demunt sitis de mitjà, Rosselló Many 145.
|| 3. Setge militar; envoltament d'un lloc per gent armada que el combat i intenta apoderar-se'n; cast. sitio, asedio, cerco. Anà assetiar lo loch de Sogorb, lo qual en aquell siti se reté a Nós, Pere IV, Cròn. 378. Lo rey tingué siti al castell un any e dos mesos, Tirant, c. 207. Quant tenian siti sobre la ciutat, doc. a. 1524 (BSAL, viii, 73).
|| 4. Lloc que una persona o cosa ocupa; lloc, en general; cast. lugar, sitio. Mudant siti la natura dels membres se conforta, Albert G., Ques. 25. La sua posició e siti és en lo pus alt loch, Cauliach Coll., i, 2a, 1. Elegí es siti hont se ha de fer es depòsit, Ignor. 12. Quedar en el siti: romandre mort sobtadament, sobretot de mort violenta. Deixar algú al siti: matar-lo sobtadament. En deixava dues dotzenes en es siti, Alcover Cont. 304.
|| 5. adj. ant. (f. SÍTIA) Situat; cast. sito. Les cases del reverendíssim archabisbe... qui stan síties en lo carrer ample, doc. a. 1519 (Ardits, iii, 293).
|| 6. Béns sitis, o simplement Siti: béns seents, immobles; cast. inmueble. Jurà e dix que no ha res de siti ni moble, doc. a. 1353 (Mem. Ac. B. L., ix, 152). Que no sien tenguts los juheus de pendre en paga de lurs deutes siti, doc. a. 1358 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). No pugats vendre alcuns béns sitis a hom que no sia habitador, doc. a. 1405 (BSCC, xiii, 36).
    Var. form.:
seti, sítil.
    Var. ort.
ant.: citi (Graal 56).
    Etim.:
sembla venir del llatí sĭtus, ‘lloc, situació’, semicultisme que presenta una -i explicable a semblança de la del cat. ant. pati (< pactum) o presa del verb sitiar. La forma seti, gairebé tan freqüent com siti, pot esser resultat de l'analogia de setge, que té un altre origen però presenta gran afinitat semàntica.