DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TUTIA f.
Òxid de zinc que s'usava com a medicament, i sobretot com a col·liri; cast. atutía. Prin miga onza de sucre candi, encorpora'l ab la dita tutia e ben poluorizat gita-li'n en l'ull, MS Klag. segle XIV, 12. Les medicines que restrenyen... axí com la tutia e'l blanch del plom, Alcoatí 57. El pinyol del dàtil... és mès en los alcofols en logar de la tutia, Medic. Part. 83. Meteu-li en l'ull hon tendrà lo mal, de la tutia que tenen les metgeses dels ulls, Anim. caçar 49.
    Etim.: de l'àrab tutiya, ‘sulfat de coure’, «lapis ex quo collyria parantur» (Freytag, citat ap. Eguílaz Glos., s. v. tutia).