Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tamariu
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TAMARIU m.
Arbre de la família de les tamaricàcies, de l'espècie Tamarix gallica; té fulles i flors petites, aquestes de color rosat, i fruit en càpsula; es fa espontàniament prop de rius i altres llocs aigualosos; cast. tamarisco, taray. Tamariu: Haec Tamarix, myrice, Pou Thes. Puer. 37. La menjadora de fusta de tamariu, Agustí Secr. 171 vo. Per què anirem a les eroles | si ja són morts els tamarius?, Carner Ofrena 140.
    Refr.

—«El tamariu, no fa cendra ni caliu».
Tamariu (i ant. La Tamariu): topon., nom d'una cala i un redol de cases rurals del terme de Palafrugell (Empordà). A una cala que ha nom la Tamariu, Muntaner Cròn., c. 131. A l'Urgellet existeix el topònim Estamariu, que és grafia aglutinada de es tamariu.
    Fon.:
təməɾíw (pir-or., or.); tamaɾíw (occ., val.).
    Var. form. i sinòn.:
tamarell, tamarí, tamaril, tamarill, tamarisc, tamarit, tamariua, tamaró.
    Etim.:
del llatí tamarīce, mat. sign. Les variants que hem indicades representen diferents canvis de sufix aplicats al mateix radical.