DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TAMARIU m.
Arbre de la família de les tamaricàcies, de l'espècie Tamarix gallica; té fulles i flors petites, aquestes de color rosat, i fruit en càpsula; es fa espontàniament prop de rius i altres llocs aigualosos; cast. tamarisco, taray. Tamariu: Haec Tamarix, myrice, Pou Thes. Puer. 37. La menjadora de fusta de tamariu, Agustí Secr. 171 vo. Per què anirem a les eroles | si ja són morts els tamarius?, Carner Ofrena 140.
    Refr.
—«El tamariu, no fa cendra ni caliu».
Tamariu (i ant. La Tamariu): topon., nom d'una cala i un redol de cases rurals del terme de Palafrugell (Empordà). A una cala que ha nom la Tamariu, Muntaner Cròn., c. 131. A l'Urgellet existeix el topònim Estamariu, que és grafia aglutinada de es tamariu.
    Fon.: təməɾíw (pir-or., or.); tamaɾíw (occ., val.).
    Var. form. i sinòn.: tamarell, tamarí, tamaril, tamarill, tamarisc, tamarit, tamariua, tamaró.
    Etim.: del llatí tamarīce, mat. sign. Les variants que hem indicades representen diferents canvis de sufix aplicats al mateix radical.