DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TAPABOCA o TAPABOQUES m.: cast. tapaboca.
|| 1. Bufanda, peça de roba calenta que s'enrotlla al voltant del coll i de la cara en temps de fred. Amb les mans a les butxaques de les calces i el cap sebollit dintre els set volts del seu tapaboques, Ruyra Parada 35.
|| 2. Manta amb què s'emboliquen la cara i el cos els homes que van de camí.
|| 3. Peça de metall que tapa el forat d'un pany o tancadura.
|| 4. Placa metàl·lica que tapa la mànega del fusell d'un cotxe.
|| 5. Peça de fusta estreta que es col·loca en el junt de dues mitges portes o d'una porta i la paret.
|| 6. fig. Paraula, argument, resposta, etc., amb què es fa callar algú. Posar un tapaboques a algú: obligar-lo a callar, sia amb arguments, sia per amenaces o per força.
    Fon.: tapəbókə (or., bal.); tapaβókes (occ., val.).