Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. tarda
veure  2. tarda
veure  tardà
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TARDA f. ant.
Tardança. Pesà'ns... que la tarda que feyta hauíem fóra perduda, Jaume I, Cròn. 73. La tarda poria tornar a gran dany, Muntaner Cròn., c. 143. Si nagú contrari... per colpa e tarda vostra se'n devenia en los dits affers, doc. a. 1343 (BSAL, xxii, 57). Per la gran tarda que la nau d'en Torroeyla ha feta, doc. a. 1450 (BSAL, ix, 124). Sens tarda: sense tardar. O febrida spasa..., fir sens tarda, Corella Obres 20. No donar tarda a una cosa: no diferir-la, no desatendre-la. E sabeu bé que yo no y doní tarda, mas fuy presta, Tirant, c. 217.
    Etim.:
derivat postverbal de tardar.

2. TARDA f. (castellanisme)
Part del dia compresa entre el migdia i la posta del sol (or., occ., eiv., alg.); cast. tarde. Lo dia proppasat, a la tarda, és arribat en lo port, doc. a. 1536 (Hist. Sóller, ii, 52). A quatre hores de la tarda, Lacavalleria Gazoph. D'estiu en tarda xafogosa, Atlàntida introd. Llàstima que no s'hi pogués anar aquella mateixa tarda!, Ruyra Parada 14. Tota la tarda plou qui plou, Salvà Poes. 79. Bones tardes: fórmula de salutació que s'usa durant la dita part del dia (or., occ., val., bal.).
    Fon.:
táɾðə (or., eiv.); táɾðe (occ.); tálda (alg.); táɾði (Pont de S., Benavarre).
    Sinòn.:
capvespre, horabaixa, vesprada.
    Etim.:
pres del cast. tarde, mat. sign., probablement en el segle XVI o a finals del XV. La prova principal d'aquest origen castellà és que en català occidental es pronuncia tarde, amb e tancada (i fins tardi), en lloc de pronunciar-se tarda com es pronunciaria si la paraula fos autènticament catalana (en el qual cas seria una substantivació de l'adjectiu tarda en la locució hora tarda). També és indici de castellanisme el fet que tarda no es digui a Mallorca ni a Menorca, on el mot corresponent és capvespre o horabaixa, ni a València, on es diu vesprada. El mot queda reduït, en el llenguatge parlat, a les comarques del Principat (català oriental i occidental), a l'illa d'Eivissa i a l'Alguer de Sardenya (on també deu esser entrat per conducte del castellà). La salutació bones tardes, amb la forma de plural, s'usa pertot, i també indica la procedència castellana, en oposició amb bon dia i bona nit que tenen la forma de singular mentres que el castellà té les tres salutacions pluralitzades (buenos días, buenas tardes, buenas noches). Aquests últims temps s'ha fet alguna campanya per substituir el bones tardes per bona tarda, en evitació del castellanisme; però el castellanisme existeix tant si es diu bones tardes com bona tarda, perquè la mateixa paraula tarda ja és d'origen castellà, i per tant, no sembla que valgui la pena de forçar les coses dient bona tarda contra l'ús arrelat de bones tardes.

TARDÀ, -ANA adj.
Que ve o obra tard; cast. tardío. Fruita tardana: la que madura després que altres de la mateixa espècie ja han madurat. Anyell tardà: anyell que neix quan els altres del mateix any ja són nats. Infant tardà: el que neix quan els altres germans ja són grans. Aquella péra... trencà los lins e los ordis qui eren ja grans, mas los forments ne les altres sements tardanes no's perderen, Serra Gèn. 54. Pels horts s'hi cull fruyta tardana, Salvà Poes. 80. a) usat com a adv. «No sembreu tardà, que tindreu mala collita». Altres les binen més tardà, Soler Agric. 43.
    Refr.

—«Del tardà, ni palla ni gra»: significa que si sembren tardà, cullen poc.
Tardà: llin. existent a Sallent, Igualada, Valls, Alamús, Artesa de Ll., etc.
    Fon.:
təɾðá (or., bal.); taɾðá (occ., val.).
    Intens.:
tardanet, -eta; tardanot, -ota; tardaníssim, -íssima.